No és cert que la variant britànica del coronavirus tingui més incidència entre els infants i els adolescents, com es va assegurar en un principi. Així ho ha afirmat en declaracions al programa ‘reset’, de betevé, Pere Soler, cap de la Unitat d’Infectologia Pediàtrica de l’Hospital Vall d’Hebron.
Segons Soler, “es van malinterpretar les dades inicials” que van arribar de la Gran Bretanya. Si bé és cert que es va observar un increment dels casos de la variant britànica entre els més joves, el doctor ho ha atribuït al fet que “els adults estaven confinats, mentre que els nanos eren a l’escola, exposats i sense mascareta“.
Es van malinterpretar les dades inicials, es va veure un major percentatge d’afectació en els joves, però perquè els adults estaven confinats a casa i, els nens, a l’escola i sense mascareta
El cap de la Unitat d’Infectologia Pediàtrica del Vall d’Hebron assegura que, a Catalunya, s’ha fet un “seguiment” de l’evolució de casos a les aules i s’ha constatat que “l’escola ha estat un reflex del que passava a fora“. En aquest sentit, ha admès que “la variant britànica ha suposat una major transmissió” i que “l’escola i els joves s’han vist afectats“, però en la mateixa mesura que la resta de la societat.
Pere Soler reconeix que, en aquest segon trimestre, s’han detectat alguns “repunts“, en algunes “setmanes puntuals” en què hi ha hagut certs “brots” a les escoles. Segons ha explicat, han estat dies en què “el percentatge de positivitat de proves en el grup de 10 a 19 anys ha pujat una mica per sobre de la mitjana“, quan habitualment se situava lleugerament per sota.
Tot i amb això, el doctor afirma que és una situació que s’ha “autoregulat” i ha subratllat el fet que “no hem tingut pics d’ingressos superiors als del novembre“. Per Soler, és “important” el fet que no hi ha hagut “casos greus de nanos, ni a l’hospital ni a les UCI”.
Els “costos emocionals” per als joves
De la seva banda, el psicòleg i educador Jaume Funes ha advertit dels “costos emocionals i afectius” que la pandèmia té per als adolescents i els joves. Segons ha dit a ‘reset’, pateixen una “desorientació excessiva” que pot arribar a tenir efectes molt perversos: “O augmenta el suïcidi o la depressió“.
Si li trastoques tot a una persona a qui li toca viure de manera intensa i descobrir la felicitat, això té uns costos emocionals i efectius, pot entrar en una lògica depressiva
En aquest sentit, el psicòleg ha instat els adults a “buscar arguments nous” per convèncer els joves de la necessitat de respectar les restriccions de la covid-19 i a “descobrir la seva lògica“. Per Funes, la por i el futur ja no són efectius per reclamar als adolescents que facin un “sacrifici“.
La campanya “#HoSeguiremDonantTot”
Precisament per conscienciar els joves, el Departament de Salut ha posat en marxa la campanya “#HoSeguiremDonantTot”, en què sis “influencers” han conversat amb sis professionals sanitaris sobre l’impacte de la covid-19. Un d’ells, el cirurgià toràcic de l’Hospital de Bellvitge, Carlos Déniz, ha manifestat a ‘reset’ que “culpabilitzant i atacant els joves no s’aconsegueix res” i que cal entendre que “és normal que hagin comès errors“.
