compartir
Un 32 % dels joves catalans ha tingut idees suïcides i un 11 % ho ha intentat, segons dades preliminars del projecte Prosia-Y, que analitza els factors de risc i protecció de les conductes suïcides en joves a Catalunya, on el suïcidi és la segona causa de mort en la població jove d’entre 15 i 29 anys.
En una entrevista al bàsics, Arnau Carmona, psicòleg i investigador al Parc Sanitari Sant Joan de Déu, ha assegurat que l’ús de les xarxes socials amb l’objectiu d’alleugerir el malestar s’associa a una conducta suïcida. “Encara és d’hora per dir que hi ha una causalitat, però veiem que el que pot estar passant és que hi hagi un malestar de base entre els joves i que en utilitzar les xarxes socials per evadir-se del malestar s’estigui perpetuant el problema”.
Factors de risc davant les conductes suïcides
El projecte Prosia-Y ha comptat amb la participació de 3.500 joves de Catalunya i té l’objectiu d’establir quins són els factors de risc de les conductes suïcides en joves. “Som una societat individualista, amb molta exigència, i això per als joves és una situació molt estressant”, afirma Angélica Cuautle, psiquiatra referent d’Urgències i interconsulta de Psiquiatria del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. “El context social és diferent i els joves d’avui dia s’enfronten a una realitat diferent de la que vivien els joves de fa 30 anys“, afegeix Carmona.
En aquest estudi s’avaluen la pressió, l’ansietat, la soledat i l’estrès, entre d’altres, que són variables que s’estudien habitualment per establir els factors de risc. L’expert afirma que l’estudi posa en relleu molts aspectes que propicien aquestes conductes suïcides, com “ser una persona migrant, tenir una orientació sexual diferent de l’heterosexual o tenir un trauma d’infància”. “Ara també tenim en compte altres aspectes més innovadors, com l’aparició de les xarxes socials, la preocupació per l’aparença, el consum de pornografia i els jocs d’atzar”, afegeix el psicòleg.
Una afectació diferent en noies i nois
Les conductes suïcides afecten diferent les noies i els nois. El percentatge de noies que presenten conductes suïcides és més elevat, però també ho és el percentatge de nois que moren per suïcidi. “Hi ha moltes teories, cap s’ha pogut provar”, assegura Carmona.
“Les noies tenen un factor protector, que és el fet de poder parlar del seu malestar, i això fa que puguin estar en contacte amb aquest estat i ser més conscients que estan malament“, afirma l’expert. “Els nois, en canvi, no entren en contacte amb el malestar, no prenen consciència i els intents de suïcidi són molt més agressius“, conclou.
Senyals d’alerta davant una situació de risc
Cuautle enumera algun dels senyals que ens poden alertar que una persona pot estar patint conductes suïcides. “Els canvis bruscs d’estat d’ànim, que parlin de la mort, canvis d’amics o consum de drogues poden ser situacions de risc”, afirma l’experta.
“Moltes vegades els pares són les últimes persones amb qui parlen els joves, però parlar molt i trencar el tabú és crucial“, afirma Cuautle.
