El sol encara no ha sortit quan comencen a llevar-se els primers habitants de l'assentament per anar a rentar-se als lavabos de l'estació d'autobusos. En aquest campament viuen una quinzena de persones sense llar, la majoria homes aturats de nacionalitat espanyola. Diuen que reben assistència dels serveis socials i ONG per menjar, però a les nits la situació es complica. ÁNGEL, habitant del campament "Los servicios sociales te ofrecen una lista para ir al comedor. Para dormir por la noche te buscas la vida, te metes en un saco o en una tienda, yo duermo en un cajero cerca de aquí pero a las siete de la mañana salgo y lo dejo siempre limpio." El fet que el parc tanqui a les nits fa que no hi tots dormin a dins. Alguns habitants de l'assentament diuen que no van a cap alberg perquè no hi ha places suficients. Durant el dia, aquest és el punt de trobada de diverses persones sense sostre, que es fan suport mutu i comparteixen carretons amb els quals recullen cartró i ferralla per intentar guanyar alguns diners. ROCÍO ROMERO "Una de les particularitats d'aquest campament és que es troba a pocs metres d'aquesta comissaria de la Guàrdia Urbana. Alguns veïns consideren que els agents no els fan fora perquè no causen problemes." MANUEL GALVEZ, veí de la zona "Son gente pacífica, van a lo suyo y no hacen nada." ANA ELVIRA, veïna de la zona "Tampoco dan ningún tipo de problema, pero a mi me resulta desgradable porque creo que ninguna persona tiene que vivir en estas condiciones." HERMÍNIA AISA, veïna de la zona "Home, no és gens agradable però en algun lloc han de ser i si aquí hi ha l'autoritat i no fa res, la resta poc podem fer." Els veïns de la zona afirmen que la policia es limita a controlar que no hi hagi incidents, a requerir-los la documentació en alguns casos o demanar-los que recullin la zona quan està bruta. La majoria coincideixen que ja fa molt temps que el campament es va instal·lar al parc, i creuen necessari intensificar la tasca dels serveis socials. LAIA ORTIZ, tinenta d'alcalde de Drets Socials "Els educadors socials van a aquest parc i coneixen totes les persones que pernocten en el parc. S'han ofert els diferents recursos que hi ha d'albergs i provisió d'aliments però també itineraris d'inserció. Són persones amb una problemàtica complexa i per tant hem d'anar treballant en el temps."

L’Ángel es va quedar sense feina el mes de desembre passat, quan es va instal·lar en el campament del Parc de l’Estació el Nord. És espanyol i ara viu al carrer amb la seva dona perquè assegura que la prestació que cobra, de 282 euros, no li permet llogar una habitació. Igual que ell, una quinzena de persones sense llar, la majoria homes autòctons i sense feina, han convertit la zona del parc que és a tocar del carrer de Nàpols en casa seva. Hi han instal·lat alguns sacs de dormir i tres tendes de campanya, i utilitzen tres bancs que tenen al davant per reunir-se i parlar. Diuen que reben assistència dels serveis socials i les ONG per menjar, però a les nits la situació es complica. L’Ángel assegura que els serveis socials els ofereixen menjadors i recursos alimentaris, però diu que no hi ha places suficients als albergs, que no s’ampliaran fins que comenci l‘operació Fred, d’aquí a uns mesos.

De fet, no tots els habitants de l’assentament hi dormen a les nits. L’Ángel explica que dorm en un caixer proper, que deixa cada dia a les set del matí per no fer nosa a ningú. El motiu pel qual no tots pernocten al campament és que el parc tanca a les nits, de manera que o bé hi són quan es posa el candenat a la porta, o bé salten la tanca per la nit. Durant el dia, l’espai es converteix en un punt de trobada per a diverses persones sense sostre, que es donen suport mutu i comparteixen carretons amb els quals recullen cartró i ferralla per intentar guanyar alguns diners.

Una comissaria a tocar de l’assentament

La particularitat d’aquest campament, que segons els veïns ha crescut els últims mesos, és que es troba a pocs metres de la comissaria de l’Estació del Nord de la Guàrdia Urbana. Alguns veïns creuen que els agents no fan fora els ocupants del parc perquè no causen problemes, però reconeixen que no resulta agradable passejar pel parc. L’Anna Elvira, que treballa en una oficina de la zona, opina: “Crec que ningú no hauria de viure en aquestes condicions.”

Pel que fa a la tasca de la policia, els veïns de la zona afirmen que es limita a controlar que no hi hagi incidents, a requerir-los la documentació en alguns casos o demanar-los que recullin la zona quan està bruta. La majoria coincideixen que ja fa molt temps que el campament es va instal·lar al parc, i creuen necessari intensificar la tasca dels serveis socials.

Ajuntament i entitats socials ja hi estan treballant

Segons ha explicat l’Ajuntament a BTV, els educadors ja han posat fil a l’agulla per evitar que la situació es cronifiqui. La tinenta d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, afirma que se’ls ha ofert alimentació, albergs i itineraris d’inserció laboral, però reconeix que la situació d’aquestes persones és molt complexa, i que de vegades no accepten els recursos que se’ls aconsella.

També Arrels Fundació, dedicada a l’ajut de persones sense sostre, està al cas de la situació. Remarquen, però, que aconseguir-los un lloc on viure i que puguin tirar endavant és complicat i que sovint calen processos llargs. De fet, segons el director de l’entitat, Ferran Busquets, “podem estar parlant de quatre, cinc, sis, a vegades fins i tot 10 anys”.