El 16 de setembre passat, la mare de la Natàlia va morir a causa d'un vessament cerebral. Havia estat ingressada uns dies abans a l'Hospital Vall d'Hebron, però, segons explica la família, la manca de mitjans tècnics i de sales d'operacions disponibles va impedir que fos intervinguda immediatament. Van passar 65 hores fins que, finalment, va ser derivada a l'Hospital Clínic, on la van operar. NATÀLIA FUERTES "Una paciente que necesita un trato urgente, una operación, una máquina de embolizar, todos los tratamientos posibles para ella, lo que pasó es que la precariedad que había en ese momento en ese hospital impidió que la operaran. Si tenían esa precariedad, por qué la admitís". La família ha presentat una querella contra el gerent i el cap de Neurocirurgia de l'Hospital Vall d'Hebron. Els acusen d'un suposat delicte de denegació d'assistència sanitària. RAFAEL NÚÑEZ, advocat de la família "El gerent és el que gestiona per on s'ha de fer una retallada o per on no s'ha de fer. Si es retalla per sala d'operacions, si es retalla per personal, si es retalla per farmàcia, per on s'ha de retallar, en última instància és el gerent." Des de l'Hospital, avui mateix, s'ha defensat la bona praxi dels professionals del centre. Diuen que es va actuar correctament en tot moment i que aquest cas no té res a veure amb les retallades. JAUME ROIGÉ, director assistencial de l'Hospital Vall d'Hebron "El tractament i els recursos dels pacients greus, complexos i urgents en aquest hospital no ha sofert cap mena de variació respecte a altres èpoques ni degudes al context econòmic en què ens trobem." GUILLEM MARTÍNEZ "El Departament de Salut i l'Hospital Vall d'Hebron consideren a més que no hi ha relació directa entre la mort de la pacient i el retard en la intervenció. De totes maneres el centre, seguint el protocol de l'Hospital, ha obert una investigació interna. Us ho ha explicat des de l'Hospital Vall d'Hebron, Guillem Martínez."

Segons la família, en un primer moment se li va programar una intervenció amb una tècnica poc invasiva que es va haver d’anul·lar perquè l’aparell que s’havia d’utilitzar no funcionava correctament. Després es va optar per la cirurgia, però com que totes les sales d’operacions estaven plenes, tampoc no va ser possible. Finalment, es va decidir derivar la pacient a l’Hospital Clínic, on la van operar 65 hores després de tenir l’aneurisme.

La família considera que aquest temps perdut va empitjorar l’estat de la malalta. Expliquen que durant aquest període va patir dos dessagnaments més.

Per la seva banda, des del Departament de Salut i l’Hospital Vall d’Hebron asseguren que el personal sanitari va actuar de forma correcta. A més desvinculen el cas de les conseqüències de les retallades perquè, diuen, els recursos de l’Hospital són els mateixos de sempre.