"Aquest es diu Atlas. Està calent! Sí, clar, és com si estés viu, oi què sí? És un nadó." Aíxí presenta a en Marc i la Marta l'Atlas el dinosaure. Es troben en una sala d'espera preoperatòria on els nervis i la tensió abans d'una intervenció acostumen a ser ben habituals. I és aquí on el robot juga un paper cabdal. És agafar-lo en braços i perdre la noció del temps. "He vist casos de nens i de familiars que entren amb una cara desencaixada, amb llàgrimes i sortir d'aquí amb un somriure." Tranquil·litzar el infants i les famílies és la tasca més evident d'aquests dinosaures. Es tracta d'un robot comercial amb moviments ultrarealistes i una complexa programació que permet, fins i tot, que el robot aprengui nous comportaments i canvïi d'actitud a mesura que passen els dies. Però les seves capacitats terapèutiques van més enllà. Són capaços, per exemple, d'estimular les capacitats comunicatives dels nens.

L’Hospital Sant Joan de Déu disposa d’una particular ajuda per tranquil·litzar els infants, ajudar-los a relaxar-se i millorar-ne les capacitats comunicatives. Es tracta d’uns dinosaures robot amb una programació complexa que els fa capaços de respondre a una gran varietat d’estímuls i, fins i tot, d’aprendre i evolucionar. Aquesta capacitat els fa útils en diversos àmbits de l’hospital.

Fa aproximadament quatre anys que l’Hospital Sant Joan de Déu, amb col·laboració amb la Salle i la UPC, van iniciar un projecte innovador: introduir robots mascota en l’àmbit sanitari. La idea era veure com reaccionaven els nens a aquestes joguines, que, gràcies a l’evolució tecnològica, tenen cada vegada comportaments més similars als d’un ésser viu.

Durant tot aquest temps, s’han provat diversos models i prototips de robot. El que més èxit ha tingut ha estat l’anomenat Pleo, un robot comercial japonès. Els seus moviments són ultrarealistes i la seva programació és tan complexa que permet, fins i tot, que el robot aprengui nous comportaments i canviï d’actitud a mesura que passen els dies. Quan s’inicia per primera vegada, per exemple, es comporta com un nounat i reclama atenció constant.

Gràcies a això, els nens de seguida queden captivats pel robot dinosaure. Això els fa d’allò més útils en situacions de tensió o per rebaixar els nervis de cara a una intervenció. També serveix per millorar les capacitats comunicatives dels infants. “Els nens veuen el robot com un ésser vulnerable i s’hi identifiquen”, explica Miguel García, infermer de l’Hospital Sant Joan de Déu. “El cuiden, l’alimenten, i, a poc a poc, van obrint-se i millorant les seves capacitats comunicatives”, afegeix.

Iniciativa conjunta entre l’Hospital Sant Joan de Déu, la Salle i la UPC

El programa del qual els dinosaures robot formen part és una iniciativa conjunta de l’Hospital Sant Joan de Déu, la Salle i la UPC en evolució contínua. Ara busquen fer un pas més i estan dissenyant un nou robot capaç de monitoritzar la salut del pacient mitjançant sensors. Aquest nou robot es dirà Coco i tindrà forma de tortuga. “Podria detectar els nivells d’ansietat del pacient, per exemple, mitjançant una càmera que captaria el color de la pell, o un micròfon que captaria els sons que emet”, explica Jordi Albó, enginyer de la Salle, que s’encarrega de repensar i dissenyar millores per als robots mascota.

Un parc juràssic a l’hospital

L’Hospital Sant Joan de Déu busca ara finançament per dur a terme un parc juràssic dins del recinte. Es tractaria d’un espai, ambientat com una selva, amb una trentena de dinosaures robot. La idea és que cadascun dels robots estigui assignat a un infant pacient perquè el cuidi i participi en el seu aprenentatge. Al mateix temps, el pacient es podria relacionar amb altres nens.