Un de cada tres centres d'educació secundària separa els alumnes segons el seu nivell d'aprenentatge. Una fórmula que va en contra del model comprensiu que aposta per una formació obligatòria igual per a tots els alumnes, siguin quines siguin les seves capacitats. Per això, gairebé 30 anys després de la seva aplicació, diuen que cal evolucionar-lo i incorporar-hi la personalització. ENRIC ROCA, autor de l'estudi "Si tenim dos professors un pot tutoritzar i l'altre fer una atenció més personalitzada. Això es fa amb reorganització de recursos." Un dels motius per fer aquest pas endavant és l'alt índex de fracàs escolar i l'abandonament en l'ensenyament obligatori que ha propiciat la segregació per nivells. ENRIC ROCA, autor de l'estudi "No ens podem permetre que el 20% no tingui estudis perquè no hi haurà feina no qualificada per a ells en un futur." Sobre la possible reducció d'un any de formació obligatòria, l'ESO, no ho veuen amb bons ulls perquè consideren que els alumnes no tindran les competències necessàries que es demana des de educació.

L’estudi conclou que el model integrador redueix les desigualtats i millora els resultats de l’alumnat. Adverteix que en el nou context escolar i social el model s’ha anat desvirtuant i alerta que en molts centres hi ha una pràctica generalitzada de segregació de grups per nivells.

La Fundació Jaume Bofill proposa fer canvis en el currículum acadèmic, el professorat, les direccions i l’organització dels centres, i planteja substituir la segregació per un model d’aula individualitzada i integradora.

L’estudi també cita la proposta de reduir l’ESO a tres anys i augmentar el batxillerat i afirma que aquesta mesura afeblirà els mínims comuns que tots els alumnes haurien d’assolir. En aquest sentit considera que cal reduir i flexibilitzar els currículums per garantir que tots els alumnes assoleixen les capacitats mínimes abans dels 16 anys.