Els centres d’acció d’aquest hivern s’han posat d’acord per oferir-nos poca pluja i molt de vent. La presència de l’anticicló gairebé sempre a l’oest de la Península, obligava a les borrasques a circular des del Regne Unit cap al golf de Lleó i el mar de Ligúria per marxar posteriorment cap al centre i sud d’Itàlia, on aquest hivern les pluges i les nevades han estat especialment abundants.

En canvi, aquesta situació aporta molt poca pluja a casa nostra i sí molt de vent. Podem dir que durant aquest hivern aquest ha estat el “patró” que més s’ha repetit. Un “patró” que als mesos hivernals costa molt de bellugar perquè les masses d’aire són més fredes i, per tant, més estables i difícils de moure. Un patró que ens porta a parlar d’un hivern ventat. Ventat i sec, molt sec.

Des del 15 de gener hem tingut diversos episodis de vent a la ciutat.  De fet, dels últims 50 dies, n’hem tingut 10 amb ratxes de vent superiors als 60 km/h, un fet que podríem catalogar d’anormal a casa nostra.

Tot i això, l’excepcionalitat ve donada per la quantitat de dies de vent i, per sort, no per la violència que tenen. L’episodi més fort l’hem d’anar a buscar a finals de gener, quan una gran ventada va deixar registres superiors als 80 km/h a pràcticament tot arreu. De fet, dels últims set dies del gener, van ser cinc els dies en els quals els registres de vent van superar els 60 km/h.

Aquest episodi va tenir continuïtat a principis de febrer. De fet, el primer dia de mes es van tornar a superar els 80 km/h a l’Eixample.  Després d’una pausa amb petites intermitències, el final de febrer ens va portar més ventades, que han tingut continuïtat a principis de març, en què destaquem la tramuntanada resseca que ens va deixar dijous passar rècords d’humitat relativa. Durant força hores la humitat relativa no va arribar al 10% i es van registrar registres mínims del 4%, un fet que no passava a Barcelona en més d’una dècada.

Un vent que, d’altra banda, ens ha deixat nombroses sortides i postes de sol precioses, amb un cel totalment encès i que denota el gran nombre de dies que ha fet vent a casa nostra.

L’altre fenomen meteorològic que amb prou feines hem vist durant aquests primers mesos de l’any és la pluja. Les borrasques actives que circulaven pel golf de Lleó camí d’Itàlia han vingut acompanyades de vent de nord i nord-oest, que ha deixat nevades espectaculars als Pirineus però un ambient molt eixut a la resta, on els vents terrers han deixat la vegetació molt tocada per la manca de pluja.

Fins avui l’Observatori Fabra ha recollit 33 l/m² quan n’hauria d’haver recollit ben bé un centenar de litres.

Al pla de Barcelona la situació és semblant. L’estació meteorològica que tenim als estudis de BTV ha registrat fins al moment 27 l/m², amb prou feines una mica més d’una quarta part del que seria normal. I no sembla que aquesta situació de manca de pluja es pugui capgirar a curt termini.

Tot i així, si fem cas dels models estacionals americans, el mes de març hauria d’acabar sent un mes força plujós, en perspectiva d’un abril i un maig que seran més aviat secs.

A finals de mes farem balanç, però de moment el que està clar és que l’hivern d’enguany ha quedat ben tocat per la tramuntana.