La investigació va estudiar pacients amb elevat risc cardiovascular d’entre 55 i 80 anys, als quals es va subministrar durant 28 dies una beguda destil·lada sense polifenols, cervesa tradicional i cervesa sense alcohol, respectivament, sense sobrepassar el consum moderat. D’aquesta manera, es va observar que els marcadors inflamatoris i l’estabilitat de la placa d’ateroma (cúmul de greix en l’artèria) relacionats amb la malaltia cardiovascular es van veure reduïts després de la ingesta moderada de cervesa.

Per tant, “la cervesa, tant en la varietat tradicional com sense alcohol i presa moderadament durant els principals menjars, protegeix el sistema cardiovascular en major mesura que altres begudes amb contingut alcohòlic, a causa dels polifenols que conté”, segons ha explicat el Dr. Estruch. A més, “diverses investigacions estatals i internacionals atribueixen als components no alcohòlics de la cervesa beneficis en la salut per les seves propietats antioxidants i antiinflamatòries”, ha remarcat.

D’altra banda, la composició corporal no es va veure afectada després del consum moderat de cervesa. Així, el pes, l’índex de massa corporal o la relació cintura-maluc no es van veure alterats després de la ingesta moderada de cervesa. En aquest sentit, el professor de la Facultat de Medicina de la Universitat Complutense de Madrid i president del Comitè Científic de la Societat Espanyola de Dietètica i Ciències d’Alimentació (SEDCA), Jesús Román, ha recordat que la cervesa és una beguda composta en un 90% aproximadament per aigua i que no és la culpable de l’obesitat.

Una canya tradicional, d’uns 200 ml., conté al voltant de 90 kcal, i en la varietat sense alcohol l’aportació calòrica es redueix a 35 kcal. Per això,“consumir una cervesa diària suposa un percentatge molt petit de la ingesta calòrica diària recomanada, que és de 2.000 kcal per a les dones i 2.500 kcal per als homes”, ha afirmat.

La investigació també ha conclòs que la pressió arterial sistòlica es va veure reduïda després del consum moderat de cervesa, especialment en el cas de la cervesa sense alcohol. A més, altres variables van augmentar com ara l’HDL (colesterol bo), així com la concentració sanguínia de cèl·lules progenitores endotelials, la qual cosa implica un increment de la capacitat de regeneració de l’endoteli. Cal ressaltar també que després del consum diari durant quatre setmanes de cervesa tradicional i sense alcohol, “es va trobar isoxanthohumol (compost polifenòlic antioxidant) en les orines dels participants que havien consumit aquestes begudes, però no en les persones que havien pres la beguda destil·lada”, ha constatat Estruch.

El director de l’estudi també ha afirmat que la cervesa “és una beguda fermentada, elaborada a partir d’ingredients naturals, que conté vitamines i minerals, a més de ser font de compostos bioactius com ara els polifenols. El consum d’aliments rics en aquest tipus de compostos podria ajudar a disminuir malalties cardiovasculars, neurodegeneratives o diabetis”, segons Estruch. Així mateix, “el consum moderat de begudes fermentades podria ser una opció saludable per acompanyar els menjars“. L’estudi ja ha estat publicat en les revistes de referència internacional ‘Atherosclerosis’ i ‘Nutrition Metabolism and Cardiovascular Disease’.