L’estudi ha consistit en l’anàlisi del genotip del virus del papil·loma de 143 dones i la classificació d’aquests fenotips en les tres grans categories de risc. Després de dos anys d’observació de l’evolució, s’ha pogut establir la progressió dels fenotips i, en conseqüència, el tractament a seguir en cada cas.

Segons el responsable de l’estudi, el ginecòleg Josep Maria Soler, els resultats podrien implicar un canvi en el protocol de tractament de la patologia. De fet, en els casos en què el genotip no fos cap dels dos de risc més elevat (els anomenats VPH18 i VPH16), “la conducta podria ser més expectant”, i en els casos que no siguin produïts per VPH d’alt risc “no caldria fer cap tractament”.