Encara avui, tres setmanes després de ser separades, la Núria i la Marta es busquen l'una a l'altra. Tenen set mesos i han viscut mig any unides per l'abdomen. A les primeres ecografies de l'embaràs ja es va detectar la malformació, però l'equip mèdic de la Vall d'Hebron va decidir esperar a operar-les quan ja pesaven, entre les dues, 15 quilos. VICENÇ MARTÍNEZ, cap del Servei de Cirurgia Pediàtrica "Casi todo lo que estaba unido era hígado. Por tanto, teníamos un hígado con dos vesículas. Su partición se podía hacer, la hicimos y ahora cada uno tiene su hígado correspondiente." Així, aquest equip multidisciplinar de la Vall d'Hebron va superar les dificultats més importants: com evitar una traqueotomia, i que es tanqués bé la musculatura i la pell. L'operació va durar prop de set hores i hi van participar 30 professionals de disciplines diferents. JOSÉ LUÍS PEIRÓ, director assistencial "Las he visto esta manana. Tienen las heridas impecables, están muy bien. La previsión es que estas ninas ahora ya están separadas, son individuales y no han tenido ninguna complicación inmediata y no la van a tener en el futuro, esperemos" La mare, ha fet cor valent des del primer moment i ha anat superant les dificultats que s'anava trobant. MERITXELL FELIU, mare de les nenes siameses "Sabíem que era una operació que tenia molt risc, però ja ha passat, afortunadament, tampoc volia pensar-hi gaire. De veure-les juntes a ara tenir-les així, no sé, és increïble que jo pugui agafar una i la iaia pugui agafar l'altra o que puguem anar a passeig i una està dormint i jo me'n vagi amb l'altra." Els casos de siamesos són excepcionals, un de cada 200.000 naixements, i el percentatge de supervivència està entre el 5 i el 25% en el moment del naixement i de fins al 53% després de la separació. La Núria i la Marta, sense saber-ho, han passat a la història de les grans fites de la medicina de Catalunya.

La Núria i la Marta van néixer el 10 d’agost, a les 32 setmanes de gestació, tot i que la malformació ja s’havia detectat a les  primeres ecografies de l’embaràs. Un cop nascudes, tot i estar unides per l’abdomen, van tenir una evolució molt favorable en el període neonatal i després de fer un primer estudi acurat del cas, i de comprovar que es podien alimentar i créixer amb normalitat, van tornar a casa mentre s’esperava per triar el millor moment per fer la cirurgia de separació.

El 27 de febrer, amb set mesos i quinze quilos, entre les dues, van operar-les. Es tractava de separar l’adbomen i partir el fetge perquè poguessin viure de manera independent. Ho van aconseguir amb èxit i, a més, el postoperatori va ser ràpid i sense complicacions. Les dues pacients van estar un sol dia a la UCI pediàtrica per precaució. Dos dies després van continuar la recuperació a planta i una setmana després van tornar cap a casa.

Un cas poc freqüent

Els casos de siamesos són excepcionals, un de cada 200.000 naixements, i el percentatge de supervivència està entre el 5 i el 25% en el moment del naixement i de fins al 53% després de la separació. La Núria i la Marta, sense saber-ho, han passat a la història de les grans fites de la medicina de Catalunya.