No és el mateix veure un edifici i detectar-ne les necessitats, que mirar-lo amb els ulls dels que hi viuen cada dia. Una trentena d'estudiants d'arquitectura de tercer fins a 5è, o en el projecte final de grau, aquest estiu es posen les ulleres dels veïns del Raval per donar-los solucions que millorin la seva relació amb l'immoble on viuen. La premissa fonamental és que cada persona utilitza un edifici de manera diferent, i per tant, l'empatia és bàsica a l'hora de plantejar una reforma. IBON BILBAO, professor de l'ETSAB-UPC MANUEL RODRÍGUEZ, assistent a la docència La proposta de l'Escola d'Arquitectura ETSAB-UPC, va començar ara fa tres anys com un experiment de dues setmanes i s'ha convertit en un curs d'un mes de durada. Els estudiants treballen cada cas en grups de sis, amb perfils diferents, i tenen fins al 27 de juliol per elaborar els plànols i documents necessaris i proposar una solució real als problemes dels veïns. Un projecte viable econòmicament, que entitats del barri com Sostre Cívic, Impulsem o Tot Raval, puguin executar. GERARD GARCIA, estudiant de 4t d'Arquitectura CLARA AGUILLOT, estudiant de 5è d'arquitectura El curs es titula Arquitectes de capçalera, i s'inspira en el paper del metge que tracta les patologies de cada pacient tenint en compte no només els símptomes, sinó també el seu historial mèdic personal. Una aposta pel retorn a l'arquitecte amb més vocació social i de servei, i per boca dels mateixos estudiants, pel retorn econòmic de la inversió que els contribuents han fet en la seva formació.
Una trentena d’estudiants d’arquitectura des de 3r fins a 5è, o en el projecte final de grau, aquest estiu es posen les ulleres dels veïns del Raval per donar-los solucions que millorin la relació que tenen amb l’immoble on viuen. La premissa fonamental és que cada persona utilitza un edifici de manera diferent, i per tant, l’empatia és bàsica a l’hora de plantejar una reforma. I és que no és el mateix veure un edifici i detectar-ne les necessitats, que mirar-lo amb els ulls dels que hi viuen cada dia.
L’impulsor del projecte és Manuel Rodríguez, professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona de la UPC. “Aquest és un concepte que ara es porta i que la gent necessita. El que nosaltres fem és intentar millorar el que hi ha. Penseu que els edificis del Raval van ser pensats en molts casos per ser habitats fa 200 anys, i els hem d’adequar perquè siguin habitables avui dia.”
La proposta de l’escola d’arquitectura ETSAB-UPC va començar ara fa tres anys com un experiment de dues setmanes i s’ha convertit en un curs d’un mes de durada. Els estudiants treballen cada cas en grups de sis i tenen fins al 27 de juliol per elaborar els plànols i documents necessaris i per proposar una solució real als problemes dels veïns. L’objectiu és acabar lliurant un projecte viable econòmicament, que puguin executar entitats del barri com Sostre Cívic, Impulsem o Tot Raval.
El curs es titula Arquitectes de capçalera, i s’inspira en el paper del metge que tracta les patologies de cada pacient tenint en compte no només els símptomes sinó també l’historial mèdic personal. Una aposta pel retorn a l’arquitecte amb més vocació social i de servei i per boca dels mateixos estudiants, pel retorn econòmic de la inversió que els contribuents han fet en la seva formació.
