D’un dia per l’altre, el govern de la Generalitat va decretar ara fa un any, el 12 de març del 2020, suspendre l’activitat educativa per frenar els contagis de coronavirus. La pandèmia treia el cap i ha acabat marcant no només aquell curs sinó també el següent, amb les mesures anticovid i alguns grups confinats durant els últims mesos.
La Societat Catalana de Pediatria (SCP) considera que en aquell moment el tancament es va fer “per responsabilitat, per reduir la mobilitat i sense conèixer encara el virus”. Com explica la doctora Anna Gatell, pediatra i vocal de la Junta de l’SCP, amb els mesos ha quedat clar que “els nens a escola no han actuat com a grans transmissors ni motors de la pandèmia”, com s’ha reflectit a l’estudi fet des del grup COPEDI-CAt, amb col·laboració de l’Hospital Vall d’Hebron.
Els nens, poc transmissors a les aules
Una constatació que es reflecteix també a l’estudis del Kids corona de l’Hospital Sant Joan de Déu. Per tot plegat, Gatell conclou que “els nens a escola no han actuat com a grans transmissors ni motors de la pandèmia”. Afegeix que les mesures de control de temperatura, higiene, ventilació i distància “han funcionat i cal mantenir-les”. Per tot plegat, la Societat Catalana de Pediatria ha demanat en tot moment apostar per l’escola presencial i fa un bon balanç dels últims mesos d’activitat escolar.
El tancament escolar es va allargar durant sis mesos, amb moltes incerteses. Al setembre, finalment les escoles van obrir amb mesures de seguretat insòlites i la novetat dels grups bombolla. L’obertura va generar incerteses i dubtes dels sindicats educatius que temien que l’escola es convertís en un focus de contagi massiu. Des de diverses plataformes, com Tornem Escoles, es va pressionar per reobrir els centres alertant dels perjudicis del tancament sobretot per a l’alumnat més vulnerable.
Els sindicats denuncien promeses incomplertes
Els representants sindicals dels docents han estat des d’un principi molt crítics amb l’actuació del Departament d’Educació aquests últims mesos. La portaveu nacional d’USTEC-STEs, Iolanda Segura, assegura que “no és veritat que les escoles hagin estat segures, s’han convertit en una autèntica bomba de rellotgeria”. Considera que les xifres de grups confinats no són reals perquè “els equips docents no han sabut introduir-les al Traçacovid”.
“La pandèmia ha evidenciat que el sistema educatiu perd aigua per tot arreu i les mancances s’han fet més evidents que mai”
Iolanda Segura, portaveu nacional del sindicat USTEC-STEs
USTEC retreu a la conselleria de Josep Bargalló que no s’hagin rebaixat les ràtios i augmentat més els docents per fer front a la pandèmia. El Departament d’Educació assegura que la plantilla s’ha augmentat en 4.000 persones només aquest curs i recorda que molts centres, emparant-se en el decret d’autonomia, han decidit desdoblar grups per rebaixar el nombre d’alumnesa l’aula per la covid.
Entre la llista de greuges, els sindicats asseguren que les dotacions d’EPI no han arribat a les plantilles i “si ho han fet ha estat tard i malament i són de mala qualitat”. I lamenten que només s’hagi entregat a l’alumnat una petita part dels 300.000 ordinadors promesos a l’estiu, que havien de servir per garantir la connexió dels alumnes confinats durant el curs i que han patit retards successius d’entrega.
L’escletxa digital, més evident que mai
A les acusacions al departament d’actuar amb falta de previsió s’hi suma l’aFFaC (que agrupa les associacions de pares i mares d’alumnes de Catalunya). Belén Tascón, presidenta de l’entitat, qualifica d’erràtica l’actuació d’Educació. Assegura que en aquest any de pandèmia “no s’han rectificat els errors durant el curs i els problemes els han resolt sobre el terreny els equips docents, gràcies a la proximitat”.
Tascón assenyala com el tancament escolar ha evidenciat l’escletxa digital de bona part de l’alumnat, una desigualtat que, assegura, és sobretot “social, perquè no és que no tinguin ordinador a casa; és que molts no tenen ni taula”.
Afectacions en el rendiment acadèmic
El tancament escolar i posterior confinament han tingut repercussions psicològiques i acadèmiques en l’alumnat. Com avança la investigadora de sociologia de l’educació de la UAB Sheila González Motos, el confinament ha afectat el rendiment dels nens, que han perdut coneixements acadèmics. Això ha afectat sobretot l’alumnat més vulnerable, i va fer-se especialment visible a la tornada a les classes. Però els efectes es poden mantenir a llarg termini.
Pel que fa als instituts, la suspensió de l’activitat escolar ha pogut repercutir en un major fracàs acadèmic i una desafecció de l’alumnat que pot acabar afavorint l’absentisme. González Motos subratlla com la pandèmia ha posat en relleu que l’escola és, a més d’un espai d’adquisició de coneixements, “un lloc d’aprenentatge i socialització”.
Impacte psicològic del tancament escolar
La pediatra Anna Gatell afegeix que l’impacte emocional i psicològic ha estat destacable en els infants i adolescents i s’han constatat més casos d’alteracions emocionals i de la conducta, amb un augment de trastorns del son, de la conducta alimentaria i mal ús de les pantalles, sobre tot en la població pediàtrica més vulnerable.
