Un 6% de la població pateix el trastorn de l’acumulació problemàtica

. La situació es fa insostenible, sobretot per als qui comparteixen pis amb el malalt, que no acostuma a ser conscient del  comportament. Fins ara, aquesta acumulació es considerava una conseqüència més del trastorn obsessiu compulsiu (TOC), com també ho són, per exemple, la por de la contaminació o la necessitat d’estar comprovant una i una altra vegada allò que ja s’ha fet. Els experts han arribat, però, a la conclusió que no hi ha habitualment pensaments obsessius ni ansietat quan la persona acumula objectes, sinó més aviat dificultats per desprendre-se’n o, fins i tot, “un sentiment de dol quan es veuen obligats a prescindir-ne”.

Segons la doctora Pino Alonso, psiquiatra de l’Hospital de Bellvitge, “és fonamental tenir en compte aquestes diferències psicopatològiques per establir un bon diagnòstic”. Per la mateixa raó, no ens trobem amb un cas de síndrome de Diògenes, perquè, si bé també aquests malalts acumulen objectes, ho fan enmig d’una total deixades personal i social, i molt del que guarden a casa solen ser deixalles o restes d’aliments. Això no passa amb la conducta acumuladora problemàtica. Aquest dimecres, l’única associació de professionals especialitzada al món en trastorns d’aquest tipus presentarà els avenços aconseguits en la matèria, i nous protocols per a un tractament correcte.