compartir
Al tercer cop no falla. I és que els artistes del col·lectiu La Pepa han estat a tres naus diferents del complex fabril La Escocesa i ara han d’abandonar-lo definitivament. Ja han rebut l’ordre de desnonament i el llançament es pot materialitzar en qualsevol moment. Per això els artistes s’afanyaven de bon matí a recollir les seves obres així com la resta de pertinences. Florent Dumortier assegura que l’Administració no els ha ofert un lloc alternatiu i, per això, “cada persona buscarà una solució individual”.
Més de 15 anys a les naus
Abandonar l’espai, per a aquests artistes, és quelcom més que quedar-se sense un espai de treball. Creuen que el barri també hi surt perdent ja que es tancarà un punt de cultura alternativa que havia arrelat a la zona. La Gaya Minasyan, que també forma part del col·lectiu d’artistes, es queixa de la falta de diàleg i assegura que continuen sense entendre per què se’ls fa fora si no hi ha un ús previst a curt termini.
En la darrera audiència pública del districte de Sant Martí ja van reclamar al govern obrir una via de diàleg. “Ningú sap què es farà aquí ni quan. Per això demanem que fins que hi hagi un projecte clar i definit puguem tenir una cessió d’ús o un permís per continuar amb l’activitat social i cultural que fem”, ha explicat a betevé Florent Dumortier, de l’associació cultural La Pepa. Però el districte els va respondre que no es podia regularitzar una situació que es va iniciar amb una ocupació. L’entitat, però, defensa que en altres zones de la ciutat hi ha excepcions a aquesta afirmació.
De fàbrica tèxtil a fàbrica de creació
El recinte fabril de La Escocesa, al carrer de Pere IV, es dedicava als productes químics per a l’estampació de teixits. Va estar en funcionament entre el 1852 i el 1998. Aleshores va començar una història d’ocupacions legals i d’altres d’irregulars que han anant convivint amb el projecte central del recinte: poc després del tancament es va convertir en un espai de creació i un punt de trobada d’artistes i artesans. El 2017 un lobby immobiliari va intentar fer-hi oficines i pisos de luxe, però l’Ajuntament va evitar-ho i va fer-hi una injecció econòmica per recuperar els vestigis fabrils.
