Els 12 acusats del judici del procés tanquen la darrera sessió al Tribunal Suprem amb l’últim torn de paraula. El magistrat, Manuel Marchena, els ha donat 15 minuts a cadascun.

Oriol Junqueras

Oriol Junqueras ha reivindicat en el seu últim torn de paraula que “caldria tornar la qüestió al terreny de la política, de la bona política, d’on no hauria d’haver sortit mai”. Amb aquest objectiu, aposta per “retornar l’assumpte al diàleg a la negociació i l’acord”. “Parlar i escoltar és base de qualsevol enteniment”, ha dit en començar la seva intervenció.

Raül Romeva

Per la seva banda, Raül Romeva ha criticat que “s’ha buscat escarmentar, castigar una ideologia” i ha reivindicat, com Oriol Junqueras, trobar una solució política al conflicte. “La solució es diu política i, més enllà, democràcia, i és que som polítics i polítiques fent política, res més ni res menys”, ha dit.

Joaquim Forn

L’exconseller d’Interior, Joaquim Forn ha dit que manté “ferms” els seus ideals i que això no és delicte. A més, “poso en dubte que no se’m persegueixi per les meves idees independentistes“, ha afegit. I ha fet una crida al diàleg. “Només amb el diàleg serem capaços de resoldre el conflicte.

Jordi Turull

Jordi Turull ha sentenciat que “decapitant” els acusats per rebel·lió “no es decapitarà l’independentisme ni la voluntat de ser i decidir del poble de Catalunya“. A més, creu que on alguns van veure “mirades d’odi” i “muralles humanes”, ell hi va veure “milers d’ulls brillants d’emoció” i “muntanyes de dignitat democràtica”.

Josep Rull

Josep Rull ha advertit al tribunal que “no hi ha prou presons per tancar l’anhel de llibertat de tot un poble”, i en aquest sentit ha dit també que “l’esperança és més poderosa que la por”. L’exconseller ha dit també que “després de nosaltres sempre en vindran més”, i ha reivindicat una Catalunya “on sigui impossible que ningú estigui a la presó per defensar pacíficament els ideals”.

Jordi Sànchez

Jordi Sànchez ha conclòs el seu últim torn de paraula al judici del procés amb paraules contundents: “Una urna mai no pot ser l’amenaça a la democràcia, no és l’instrument d’un cop d’estat, mai”. D’aquesta manera, l’expresident de l’ANC ha reivindicat que, d’un “conflicte polític i territorial”, s’ha passat a “un conflicte de drets i llibertats”. 

Jordi Cuixart

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha defensat el dret a continuar protestant i a lluitar pel dret d’autodeterminació. Cuixart ha fet una crida a “la mobilització permanent”, com ha reconegut que ja va fer el 20 de setembre. En aquest sentit, ha alertat que una possible sentència condemnatòria no aturarà els independentistes: “Si la violència policial no va poder amb milers de persones l’1-O, algú creu que una sentència farà que els catalans deixin de lluitar pel dret d’autodeterminació?”, ha dit.

Carme Forcadell

Carme Forcadell ha criticat que se la jutgi en el Tribunal Suprem i no per desobediència com als seus companys de Mesa, perquè “va actuar sempre en els mateixos termes que ells”. Per això, creu que “estic sent jutjada per la meva trajectòria política i no pels fets, però espero que aquesta situació es repararà“, ha afegit.

Dolors Bassa

Dolors Bassa ha advertit que el Govern de la Generalitat “no podia ignorar la demanda del 80% de la ciutadania” que volia un referèndum, i considera que el que hauria estat una desobediència hagués estat presentar-se amb un programa electoral i no complir-lo.

Santi Vila

Per la seva banda, Santi Vila ha afirmat que “no estava escrit enlloc que les coses acabarien com van acabar el 27 d’octubre” i ha assegurat que confiava en un acord. “No era una ingenuïtat pensar que finalment el diàleg i l’acord entre el govern d’Espanya i el govern català seria possible”.

Meritxell Borràs

Meritxell Borràs ha negat la malversació de què se l’acusa al judici del procés. “Tots teníem clar que no hi hauria despesa pública, que no exposaríem ningú”, ha dit. Borràs ha afirmat que, si ho hagués fet, s’haurien “exposat” treballadors públics i funcionaris, i que “no hi estàvem disposats”.

Carles Mundó

L’exconseller de Justícia, Carles Mundó, considera que “traslladar els temes polítics als tribunals fa un flac favor a la política i en res ajuda a la justícia“. Per Mundó, el judici és “el resultat d’un fracàs de la política” i també “un fracàs col·lectiu si creiem que la funció de la política és escoltar la ciutadania i proposar solucions”.