(ACN/Redacció). La Universitat de Barcelona (UB) ha elevat a la Fiscalia Provincial de Barcelona el cas del catedràtic emèrit Ramón Flecha, acusat d’assetjament sexual, i altres membres vinculats al grup CREA, davant la “gravetat dels fets” relatats per 11 testimonis. Ho ha decidit el rector de la UB, Joan Guàrdia, després de rebre un informe preliminar en què es descriuen conductes que, si es confirmen, podrien tenir rellevància penal i apunten que el CREA va actuar com un “grup coercitiu d’alt control“.
Alhora, la UB ha acordat suspendre els dos PDI (personal docent investigador) implicats en el cas durant sis mesos, prorrogables, i retirar la condició de catedràtic honorari a la tercera persona esquitxada. La universitat també ha anunciat que podria personar-se com a acusació particular en cas de rebre denúncia o querella per part de l’organisme.
La UB va tenir constància dels fets aquest mes de juliol. En aquell moment, el centre va activar una informació prèvia, un dels procediments previstos que permet actuar garantint la defensa dels drets de les parts implicades i atesa la gravetat de les conductes denunciades, el rector va suspendre cautelarment Flecha.
Fins ara, el procediment ha recollit el testimoni d’11 persones denunciades —les que hi havia inicialment—, tot i que el nombre total de denúncies formals presentades ja ascendeix a 16 després que en els darrers mesos se n’hagin incorporat cinc de noves.
La universitat ha reiterat la seva voluntat “d’arribar fins al final” per esclarir un fets que ha titllat “d’injustificables, intolerables i repulsius“, i ha anunciat que activarà també mesures d’acompanyament psicològic per a totes les persones afectades pel cas, tant en l’actualitat com en el passat.
El CREA hauria actuat com a “grup coercitiu d’alt control”
Segons la universitat, els fets emmarcats en el grup CREA que els declarants han relatat davant dels experts són molt greus: “Podrien ser constitutius de conductes de delictes de coerció sexual i psicològica, maltractament, explotació personal i professional, així com conductes vexatòries i intimidatòries“.
En aquest sentit, tot i que no ha parlat de secta, sí que ha apuntat a la possible existència d’un “grup coercitiu d’alt control“, caracteritzat per un lideratge fort i un funcionament sistematitzat que hauria usat les institucions en benefici del líder o del mateix grup.
Les denúncies anteriors, arxivades
Els antecedents del cas es remunten a denúncies presentades els anys 2004 i 2016, que van ser arxivades. Per una banda, el 2004 va fer-se una denúncia vinculada a conflictes de funcionament intern del grup CREA, de gestió econòmica i beques, entre d’altres. “La UB va activar mecanismes interns vigents aleshores i va fer un informe que va elevar-se a la fiscalia i que es va acabar arxivant”, ha apuntat el centre universitari.
Posteriorment, el 2016, una altra persona va denunciar internament un presumpte cas d’abusos psicològics i comportament sectari. La UB va portar la denúncia a la fiscalia, però va concloure que no hi havia fets constitutius de delictes ni proves objectives d’infracció penal.
