compartir
La periodista Txell Feixas és corresponsal especialitzada en Orient Mitjà i ha publicat el llibre Aliades, que explica les vivències d’un equip de bàsquet femení infantil al Líban. El llibre ens apropa a les protagonistes d’aquest equip, que es va crear per apartar les nenes del matrimoni infantil o del maltractament a través de la pràctica d’una activitat esportiva i col·lectiva.
Iniciativa feminista en un espai hostil
La periodista va conèixer aquest equip format només per nenes refugiades palestines l’any 2012, en una crònica periodística que va fer al camp de refugiats palestins de Xatila, a la ciutat libanesa de Beirut. Txell Feixas explica al betevé directe que aquest va ser el “primer equip de bàsquet femení” que va néixer a tot el Líban. “El que em va atreure és que era una iniciativa molt inspiradora i feminista, que naixia en un lloc molt hostil”, comenta Feixas, que de seguida es va adonar del “poder transformador que tenia el bàsquet” per a elles.
La periodista explica que Xatila és un camp de refugiats de població majoritàriament palestina on viuen 30.000 persones en un quilòmetre quadrat de superfície. “És com una presó a celobert, on les dones no poden sortir si no tenen el permís de la figura masculina de casa”, assenyala.
150 jugadores en una dècada
Txell Feixas remarca que, 12 anys després, les nenes que formaven aquest primer equip ja són dones i que gran part d’elles han pogut estudiar o formar una família d’una manera lliure. La periodista destaca el testimoni de l’Amena, una de les jugadores que reconeix que el bàsquet “li va salvar la vida”. Els entrenaments li ajudaven a combatre la por d’un possible matrimoni infantil amb un home més gran, “triat pels pares”, indica Feixas. En tot aquest temps, unes 150 nenes han estat jugadores de l’equip de bàsquet.
Majdi, el creador de l’equip
Txell Feixas remarca en el llibre la figura de Majdi, el creador de l’equip de bàsquet i pare d’una de les jugadores, que va aconseguir “empoderar” les noies a través de l’esport. La periodista destaca que Majdi era una persona “amb sentit comú”, diferent als estereotips “que es té dels homes en el món àrab, que tots són masclistes”, menciona. A través del bàsquet, Majdi volia salvar la filla d’11 anys i les amigues de “les violències estructurals del camp de refugiats, com són el matrimoni infantil als nou o 10 anys, un embaràs prematur o el consum de drogues”, indica Feixas.
