El dispositiu policial (format per una cinquantena d’agents) va rebre crítiques la setmana passada. Fins i tot el cap dels Mossos d’Esquadra, Manel Prat, va reconèixer que hi havia hagut problemes de coordinació entre l’Audiència Nacional, la Ciutat de la Justícia i la policia.
La Sala de Govern del TSJC, formada pels presidents de les audiències i per jutges degans, ha celebrat avui una reunió extraordinària per analitzar la irrupció dels Antiavalots el dia 6 d’octubre a la cafeteria de la Ciutat de la Justícia. En la trobada, els jutges han redactat un acord en què asseguren que “l’operació inqualificable de la setmana passada” només pot entendre’s des del “més absolut menyspreu als drets individuals dels ciutadans”. En aquest sentit, defensen els tribunals de justícia com a “garants d’aquests drets”.
El TSJC recorda en el comunicat que, d’acord amb la llei, els Mossos d’Esquadra necessiten l’autorització de la jutge degana de Barcelona per entrar a l’edifici judicial i practicar detencions. L’acord de la Sala de Govern, presidida pel president del TSJC, Miguel Ángel Gimeno, també valora l’actuació policial al bar de la Ciutat de la Justícia i conclou que va ser “desproporcionada” i que va constituir un “clar abús en l’exercici de la força”.
El text destaca com el més greu dels fets que la detenció va ser “absolutament innecessària per a la pràctica de les diligències policials o judicials”, ja que els sis “indignats” es van posar a disposició del jutge de guàrdia i estaven a l’espera d’una decisió judicial.
Els membres de la sala han redactat el text després d’examinar els informes que va elaborar sobre els fets la jutgessa degana (que es trobava a la cafeteria quan van irrompre-hi els Mossos) i el jutge de guàrdia al qual s’havien entregat els “indignats”. Cap d’ells no va ser avisat pel Departament d’Interior dels plans de la policia.
El TSJC, però, no es refereix en cap moment a l’Audiència Nacional de Madrid que va indicar al jutge de Barcelona que s’abstingués d’intervenir en el cas, al qual van deixar-li clar que els Mossos d’Esquadra estaven rebent “ordres oportunes” seves.
En total hi ha 22 encausats pel bloqueig del Parlament el dia 15 de juny. El moviment 15-M ha obert un número de compte per ajudar-los a pagar les despeses derivades de defensar-los.
