Afegeix betevé com a font preferida(ACN/Redacció) Un estudi que ha liderat el Grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), amb la col·laboració de FIDMAG Germanes Hospitalàries Research Foundation, apunta que el trastorn límit de personalitat (TLP) té bases neurobiològiques identificables durant l’adolescència. El TLP és un trastorn mental greu que es caracteritza per una inestabilitat emocional marcada, impulsivitat, dificultats en les relacions interpersonals i alteracions en la identitat. Durant molts anys s’ha estudiat en adults, però ara es creu que els símptomes poden aparèixer durant l’adolescència.
Les investigacions han inclòs mostres d’adolescents amb diagnòstic de TLP i grups de control de joves sans de la mateixa edat. En alguns dels treballs, la major part dels participants amb TLP no havien rebut tractament farmacològic i no presentaven altres trastorns psiquiàtrics associats, cosa que, segons els investigadors, permet analitzar “amb més precisió” els canvis al cervell potencialment vinculats al trastorn.
Menys matèria grisa en l’àrea de comprensió dels estats mentals
A través de tècniques avançades de neuroimatge i de ressonància magnètica s’ha pogut caracteritzar de manera global les alteracions cerebrals del trastorn. Un dels estudis, basat en anàlisi de morfometria cerebral, va identificar reduccions de volum de substància grisa a la regió temporoparietal esquerra, una àrea implicada en processos com la comprensió dels estats mentals dels altres i la presa de perspectiva. Els investigadors apunten que aquestes diferències es mantenien fins i tot quan s’analitzaven només els participants sense medicació o sense comorbiditats, “cosa que suggereix que podrien estar associades directament al trastorn”.
Altres treballs del mateix projecte han analitzat l’activitat funcional del cervell durant la realització de tasques neurocognitives, que es considera que poden activar regions cerebrals implicades en el sentit de la identitat i la cognició social, aspectes nuclears en els nous models diagnòstics per als trastorns de la personalitat. Els resultats van mostrar alteracions en l’activació i desactivació de la xarxa neuronal per defecte o xarxa de repòs cerebral, però també al còrtex prefrontal dorsolateral, una zona clau per al control inhibitori i la regulació de les emocions.
Segons els investigadors, aquestes regions formen part de xarxes cerebrals implicades en processos fonamentals per al funcionament social, com la interpretació de les intencions dels altres o la construcció de la identitat personal. La seva alteració, juntament amb la desregulació emocional, podria estar relacionada amb la limitació funcional que pateixen els pacients amb trastorn límit de la personalitat.
