(Agències) L’Arc de Triomf acollirà aquest dissabte una trobada de therians a Barcelona. Asseguren identificar-se amb animals, es tapen els rostres amb màscares i fins i tot caminen a quatre potes, saltant o reptant. El moviment sorgit a la dècada dels 90 s’ha fet viral a xarxes socials com TikTok o Instagram, en què els vídeos d’aquest fenomen acumulen milers de visualitzacions. El moviment fa anys que està en auge en països de Llatinoamèrica i ara ha arribat a Espanya, on s’han organitzat les primeres trobades d’adeptes. Però, què és un therian i què diu la psicologia sobre aquesta moda?
Vestits de gossos, gats, guineus o serps
Els therians adopten el comportament de tot tipus d’animal, des de gossos o gats fins a guineus o serps i n’imiten els moviments i sons. Alguns fins i tot arriben a interactuar amb animals reals en parcs i llocs públics. Per assemblar-se a aquests animals, alguns therians arriben a gastar-se grans quantitats de diners. Aquest és el cas del Toco, un japonès que ha invertit 12.000 euros en un vestit hiperrealista per posar-se a la pell d’un gos border collie.
“M’identifico amb un llop”
La majoria de therians utilitzen únicament màscara, cua o orelles com a senyal d’identitat. És el cas del Fin (nom fictici), un jove de 17 anys de Sant Feliu de Llobregat que en fa nou que forma part d’aquesta comunitat i que s’identifica amb un llop gris albí. “Em sento connectat amb aquest animal, sento que fàcilment potser vaig ser un llop en la meva vida passada“, explica.
Aquest jove assegura que es posa de forma habitual aquests accessoris per sortir al carrer, tot i que no acostuma a córrer a quatre potes, almenys en públic: “Només ho faig a vegades a casa meva, però com a esport, perquè m’ajuda a aconseguir agilitat, equilibri i massa muscular”.
“Cal estar molt pendents de l’evolució”
La psicòloga sanitària Claudia Rossy explica que alguns joves s’uneixen a aquesta comunitat per curiositat, perquè ho han vist a xarxes socials i es troben ben acollits en el grup, mentre que d’altres “descriuen una connexió profunda real amb una ànima animal”. “Els dona un sentiment d’identitat i van entrant a poc a poc en pràctiques com caminar com un animal”, comenta la docent de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).
Si els therians poden fer vida normal i aquest sentiment no els afecta des del punt de vista funcional, assenyala l’experta, llavors no hi ha cap problema, però cal estar molt pendents de l’evolució del fenomen en la persona. “Quan es produeix una desconnexió i està més centrat a actuar com a animal que com a ésser humà, aquí cal començar a valorar clínicament si s’està desviant d’un funcionament saludable”, adverteix Rossy.
