En aquesta aula es viuen els mateixos nervis que en la resta de centres on es fan les proves de selectivitat. Els exàmens són iguals i l'exigència és la mateixa. L'única diferència és que al Tribunal 39 s'examinen alumnes amb trastorns de l'aprenentatge, com per exemple la dislèxia o el TDAH. Fan les proves en aules més petites que propicien un ambient més tranquil, i també tenen mitja hora més per fer l'examen. JUDIT FELIU, estudiant "L'ambient està bastant bé, vas més tranquil i tens més temps, no vas tan atabalat." En la correcció de les proves que provenen d'aquest tribunal també hi ha menys rigidesa amb certs errors ortogràfics. JOAN ELIAS, president del Tribunal 39 de les PAU "Aquí només es compten les faltes si es produeixen una o dos vegades, i tampoc es tenen en compte els intercanvis de paraules." NIL CASTELL, estudiant "Saber que amb el tema de les faltes no és el que escrius sinó les estructures et fa anar més tranquil." Des que es va crear aquest tribunal específic, ara fa tres anys, gairebé s'ha duplicat el nombre d'alumnes que s'hi examinen. La majoria afirmen haver rebut suport durant la primària i la secundària, una ajuda que fora dels centres comença a tenir presència a Internet i els dispositius mòbils en forma d'aplicacions com DisWebsia. La creadora d'aquesta eina, però, considera que en l'àmbit universitari encara hi ha molta feina a fer. LUZ RELLO, estudiant de doctorat de l'UPF "La sensibilidad es menor sobretodo porque muchos menos alumnos con dislexia han llegado a la universidad." Aquesta investigadora ha demostrat que elements tan senzills com l'ús de determinades tipografies, un tipus de lletra més gran o un interlineat més ampli faciliten, i molt, la comprensió lectora de les persones amb dislèxia.
A les 8 del matí, el silenci als passadissos del Tribunal 39 de les Proves d’Accés a la Universitat no té res a veure amb el que està passant a la mateixa hora en altres campus. A la porta de l’aula hi ha una vintena dels quaranta alumnes que aquest dijous s’examinen en una de les aules de la UB. No és que no facin soroll, sinó que són molts menys que en altres centres on s’estan fent les PAU. Això afavoreix un ambient més tranquil, que facilita la concentració i evita augmentar els nervis dels alumnes als quals avui s’avaluarà en aquest tribunal per a estudiants amb dificultats d’aprenentatge.
Des de l’any 2011 hi ha en marxa un pla de mesures específiques per alumnes amb aquest tipus de trastorn, majoritàriament nois i noies amb dislèxia i dèficit d’atenció i hiperactivitat. A banda de dedicar-los espais una mica més tranquils i aïllats per realitzar les proves, se’ls dóna mitja hora més per acabar els exàmens, que són els mateixos que per a la resta d’alumnes de Catalunya. A més, els alumnes que provenen d’aquests tribunals tenen una consideració lleugerament diferent durant la correcció, especialment en els exàmens de llengua, perquè hi ha menys rigidesa amb els errors ortogràfics. Quan el Departament d’Ensenyament va posar en marxa aquest tipus d’aules en van fer ús 131 alumnes. Ara ja en són 243, gairebé el doble, fet que demostra que hi ha demanda.
La majoria dels alumnes que han realitzat l’examen aquest dijous consideren que les mesures són útils, que els permeten estar més tranquils durant la consecució de l’examen i afavoreixen la concentració en la tasca que s’està realitzant. A quasi tots se’ls ha recomanat a l’institut que segueixin un pla d’atenció individualitzada per preparar les proves i se’ls ha aconsellat que presentin la documentació pertinent per poder examinar-se en aquest tribunal, lleugerament diferent de la resta. Tot i això, alguns dels pares que els esperen a la porta mentre realitzen l’examen (un altre dels elements permesos en aquest espai) afirmen que el suport i el seguiment a les dificultats d’aprenentatge continua essent molt desigual segons en quin centre es tracti. En qualsevol cas, amb o sense dificultat, els alumnes que avui s’han examinat a tot Catalunya han hagut de demostrar els coneixements que tenen en història, filosofia, llengua estrangera i llatí, a més d’algunes matèries de modalitat.
Menys sensibilitat i suport a les Universitats
La Luz Rello està estudiant un doctorat a la Universitat Pompeu Fabra, i el proper 27 de juny llegirà la seva tesi que tracta precisament sobre les dificultats en la lectoescriptura de les persones en dislèxia. A banda del seu currículum, la Luz és dislèxica i va patir en primera persona el que suposava haver d’aprendre amb els mateixos materials i mètodes que la resta de l’alumnat. Segons la investigadora, en la primària i la secundària s’han fet força avenços pel que fa a les eines i la sensibilització envers aquest col·lectiu. Rello valora molt positivament l’atenció específica a les proves de la selectivitat, però diu que el que vindrà després no és tan fàcil: “A les universitats no hi ha tanta sensibilitat perquè històricament molt poques persones amb dislèxia hi han accedit”, conclou. Tot i això, la futura doctora considera que l’alumnat també ha de fer esforços i demanar a les facultats que implantin el sistema Unidiscat.
De moment ja existeixen algunes eines com per exemple el programa DisWebsia que permet adaptar els webs a les necessitats de les persones dislèxiques. Mitjançant diversos elements, el sistema defineix la forma de llegir de cada individu i permet adaptar formats electrònics com per exemple els webs, a les necessitats específiques de cadascú mitjançant diversos plugins o configuracions del sistema. Rello ha creat el sistema després d’experimentar amb desenes de persones i comprovar que no totes les que tenen aquesta alteració en l’aprenentatge llegeixen igual. Després de quatre anys d’investigació, però, la jove i futura doctora ha conclòs que no és necessari crear sistemes excessivament cars ni complexos sinó que la solució és força més senzilla. N’hi hauria prou amb canviar determinades tipografies, mides de lletra o interlineats per facilitar notablement la comprensió lectora dels estudiants amb dislèxia.
