ANAÏS FRANQUESA advocada de la defensa "És una situació excepcional. De fet, si no m'equivoco, a Barcelona no havia succeït en un cas similar. I per tant ho valorem molt positivament i és un missagte, creiem, a la resta de tribunals i a la resta d'autoritats perquè es tingui en compte que aquestes situacions no s'han de dur a terme, no s'han de decidir amb tanta lleugeresa."
Aquesta és la primera vegada que el Tribunal Europeu dels Drets Humans suspèn cauterlament un desallotjament a Barcelona, malgrat que la jutgessa, després de prendre declaració als ocupants, els donés 15 dies com a màxim per abandonar l’edifici. L’advocada de la defensa, Anaïs Franquesa, celebra que Estrasburg els hagi donat la raó i hagi tingut en compte la situació de vulnerabilitat en què es troben aquestes dues famílies, amb tres menors al seu càrrec. Ho ha fet emparant-se en l’article 39 del reglament del tribunal, que preveu la seva actuació “en qualsevol fase del procediment” per vetllar “pel respecte dels drets humans”.
Franquesa denuncia que hi hagi un procés de caràcter penal per a aquest cas. Explica que el delicte d’usurpació de domicili de què estan acusades les dues famílies és un delicte lleu pel Codi penal i que, en tot cas, cal que el propietari faci un ús de l’espai. Franquesa recorda que l’immoble fa 23 anys que està buit, un fet pel qual l’Ajuntament va obrir un expedient al propietari.
El procés judicial de La Nova Rimaia va començar l’11 de juliol passat, quan el jutjat va dictar una ordre de desallotjament després que el propietari de l’edifici interposés una denúncia per usurpació de domicili. El desallotjament, però, no es va dur a terme. D’una banda, la defensa de dues famílies ocupants amb tres menors va presentar un recurs i, de l’altra, els Mossos van comunicar al jutjat que el desallotjament no s’havia pogut dur a terme per raons d’ordre públic. El govern municipal també va sol·licitar que s’aturés per la presència de menors dins l’edifici i la fiscalia no s’hi va oposar.
Per tramitar el recurs interposat per la defensa, el 9 de novembre les dues famílies van declarar davant la jutgessa en qualitat d’investigades. Segons la defensa, van explicar-li la situació de vulnerabilitat en què es trobaven i que estaven en converses amb l’Ajuntament per trobar una solució d’habitatge. Tot i això, la jutgessa els va requerir que en el termini de 15 dies abandonessin voluntàriament els immobles que ocupaven.
Durant aquest termini, que ha finalitzat aquest dijous, la defensa de les dues famílies va presentar un escrit d’emparament al Tribunal Europeu dels Drets Humans, que ha resolt, de forma insòlita a Barcelona, a favor dels demandants. En la resolució, l’alt tribunal diu que les famílies “no poden ser desallotjades fins que no resolgui la demanda” que hi han interposat aquests ocupants.
