L’històric Tren de la Potassa, que transportava aquest mineral des de les mines de Súria fins al port de Barcelona, donarà nom al Parc de Can Clos, obert al febrer. És el que ha decidit el veïnat de la Marina de Port a través d’un procés participatiu impulsat per l’Ajuntament en què han participat 459 persones. El 45,5 % dels votants ha volgut homenatjar d’aquesta manera el ferrocarril centenari que passava pel barri, en concret per l’actual carrer dels Ferrocarrils Catalans.
L’opció de Jardins del Tren de la Potassa s’ha imposat per 209 vots al nom de Jardins de les Vinyes de Can Clos, que ha quedat en segona posició, amb 164 vots. El tercer lloc ha estat per al nom de Jardins del 8 d’Abril, amb 86 suports. Ara, el nom triat es proposarà a la Comissió de Nomenclàtor perquè la Taula de Memòria democràtica del districte l’aprovi o no. En cas que sí, s’elevaria la sol·licitud al Plenari del Districte de Sants-Montjuïc, que és qui ho ha de ratificar de manera definitiva.
Un pulmó verd que millora la mobilitat a peu
El nou parc urbà de Can Clos és un espai de més de 24.000 m² que des d’aquest febrer millora la connexió del barri amb la muntanya de Montjuïc. Aixecat en els terrenys de l’antiga fàbrica de maons de la família Piulachs, gràcies a les obres s’ha refet la topografia original de l’entorn perduda fa anys per l’acció de bòbiles i pedreres. Amb la intervenció urbanística actual s’han creat camins més suaus i accessibles, sobretot per a persones amb mobilitat reduïda.
La potassa, un mineral preuat per a l’agricultura
El Tren de la Potassa era un ferrocarril centenari que transportava la sal de potassi que provenia de la comarca del Bages, on encara hi ha algunes de les explotacions europees més grans d’aquest mineral. La potassa és un mineral que s’utilitza des de fa segles per fer vidre, sabó o per blanquejar teixits. Però al s. XIX es va descobrir que es podia aplicar en la indústria i en l’agricultura.
Les noves aplicacions de la potassa van significar una autèntica revolució agrícola. Des que s’usa com a fertilitzant ja no és necessari deixar reposar la terra diversos mesos perquè torni a mineralitzar-se. D’aquesta manera, es pot plantar diverses vegades a l’any i multiplicar-ne la producció. Un descobriment que va incidir en l’actual barri de la Marina de Port, que, segons els historiadors, va ser durant diverses dècades del segle XX una de les principals hortes d’Europa.
Un transport de potassa vigent
Tot i que l’antic Tren de la Potassa forma part de la història del ferrocarril, el transport d’aquesta sal des de Súria fins al port de Barcelona per exportar-la posteriorment, continua sent una realitat. De fet, segons dades dels FGC, la potassa és va convertir el 2024 en el producte que més va créixer quant a tones transportades. Segons la companyia ferroviària, es van transportar una mitjana de quatre trens de potassa al dia i es va passar de les 539.000 tones anuals transportades el 2023 a les 857.000 tones el 2024.
