La solitud no desitjada no és només cosa de gent gran. El baròmetre de la solitud no desitjada revela que un de cada cinc catalans se sent sol. A més, també detalla que els joves d’entre 18 i 34 anys són el grup d’edat que més pateix el que s’anomena aïllament involuntari: concretament, un 28 %. La diversificació dels grups afectats per aquest sentiment, que està totalment relacionat amb la salut mental de les persones, obliga a repensar com tractar-lo. Al betevé directe, Adrián Tuñón, representant de l’Observatori Estatal de la Solitud no Desitjada de la Fundació ONCE, i Albert Quiles, director d’Amics de la Gent Gran, han proposat plantejar la solitud no desitjada com una problemàtica a treballar durant tot el cicle vital.
A més, també ha intervingut al programa Basi Millan, una de les usuàries d’Amics de la Gent Gran, que, gràcies a una bona feina d’acompanyament i prevenció, va ressorgir d’una situació límit.
“Vaig estar a punt de treure’m la vida”
Per la Basi, la mort de la seva mare va ser un punt d’inflexió a la seva vida. Es va trobar sola, desganada, trista i deixada. Gràcies al metge que la visitava, l’assistenta social del barri va acostar-se un dia a casa seva i li va proposar entrar en contacte amb Amics de la Gent Gran. Li va explicar que un voluntari la visitaria, l’acompanyaria a passejar i passaria una estona amb ella. Millan va accedir i, avui dia, recorda la sort que va tenir amb aquesta iniciativa. “Si no hagués entrat en contacte amb la fundació, m’hagués acabat traient la vida. Vaig estar a punt de fer-ho dues vegades, però vaig pensar que si quedava invàlida donaria molta feina a les meves filles”, ha explicat.
Des de fa gairebé 10 anys, la Francina, una voluntària d’Amics de la Gent Gran, la visita un dia a la setmana. “Sortim a passejar, prenem alguna cosa i xerrem i riem. És com una filla per a mi”, ha confessat Millan emocionada.
La importància de les xarxes de confiança
Albert Quiles ha establert que les persones de més de 75 anys tenen unes xarxes de confiança que cada vegada són més dèbils o que, fins i tot, són inexistents. En ocasions, aquesta situació els porta a qüestionar el seu paper en la societat, valorant si són útils, el que han aportat i el que estan rebent a canvi. “Nosaltres intentem treballar la solitud en tot el cicle vital perquè quan s’arribi a la vellesa es tinguin eines per poder afrontar-la”, ha destacat Quiles.
A més, el director de la fundació també ha posat sobre la taula que la població de grans ciutats se sent més sola que no pas la dels pobles, ciutats petites i alguns barris amb un teixit veïnal actiu. De fet, al districte de l’Eixample és on més gent gran hi viu i també on tenen més usuaris. “La digitalització, en el cas de la gent gran, és excloent. Per fer una gestió com demanar hora al metge necessiten ajuda, i si la seva xarxa s’ha perdut, s’acaben aïllant“, ha afirmat Quiles.
Els joves, els més afectats per la solitud
“Sempre es pensa que les persones grans són les que més soles se senten, però els estudis cada vegada apunten més cap a la població jove”, ha comentat Adrián Tuñón. El representant de l’observatori ha assenyalat la digitalització com una de les causes de la solitud no volguda: “Aquells que tenen la majoria d’amistats per internet se senten quatre vegades més sols que els qui tenen relacions presencials”. També ha apuntat que la salut mental està totalment relacionada amb aquest pensament subjectiu i que de vegades el pot alimentar i pot portar a les persones a situacions límits com pensaments suïcides. “Tenir una discapacitat, ser estranger o LGTBI o sortir de la norma augmenta el sentiment de desencaixar, de no ser com la resta”, ha remarcat Tuñón.
Totes aquestes experiències creen una càrrega en les persones que, especialment en els més joves, si no es tracta, es cronifica. “El que passa en la infantesa i l’adolescència s’arrossega, per això s’ha de posar especial atenció als canvis vitals a la vida de les persones com canviar-se d’escola, començar la universitat o anar a viure a una residència”, ha aconsellat Tuñón.
