Atenen uns 300.000 casos l'any a Barcelona i amb una mitjana de temps de 12 minuts. Però, què hi ha al darrera d'aquesta resposta? Tot comença aquí. A la central de coordinació sanitària reben totes les trucades i es prenen les primeres decisions per saber si cal enviar-hi personal o no i quin ha de ser. El SEM compta amb tres tipus d'ambulàncies. A les més bàsiques hi van dos tècnics sanitaris. Tenen coneixements en primers auxilis i atenen els casos menys greus. Aquestes ambulàncies depenen, a Barcelona, de les empreses privades Domingo i Condal. Per als casos més greus hi ha les ambulàncies de suport vital avançat, que ja compten amb personal sanitari. Sempre hi van un tècnic i un infermer. I, quan és necessari, també un metge. Aquests dos tipus depenen de l'empresa pública SEM. El primer avís triga pocs minuts a arribar. Ara, es tracta de respondre-hi en el menor temps possible. “La sirena, nosaltres entenem que hi ha llegendes urbanes, però la sirena no es posa per fer una altra cosa que no siguin trasllats urgents." Segons el codi de circulació, els altres conductors han de facilitar el pas, però no hi estan obligats. Per això, encara que hi hagi una emergència, les ambulàncies han de circular amb prudència. "Ell té autorització de les normes de trànsit per saltar-se els semàfors, no complir-les però sota la seva responsabilitat." "S'han acostumat a la sirena, la gent. I arriba un moment que en fan molt poc cas." "El trànsit és molt complicat de dur a Barcelona. Ens fiquem en cases de gent que no coneixem, els ambients moltes vegades són hostils. I això crea molta sensació d'estrès.” La tensió, però, passa un cop comprovat que l'accident ha estat lleu. En aquest cas, el més greu ha estat una altra cosa. "El motorista se ha dado a la fuga." Els tècnics sanitaris són els principal suport dels infermers i metges a les ambulàncies. Fins ara, la formació no estava reglada. “És un sector que l'experiència professional ha estat al carrer i han après molt del carrer i formació que les empreses han fet pels propis treballadors." Des de fa dos anys, s'ha creat el curs de formació professional de tècnic d'emergències sanitàries. A Barcelona, l'IES La Guineueta és un dels centres que l'imparteix. L'Adrian, per exemple, ja està treballant, però ha optat per fer també la formació. "Depende de qué situación me encuentre, me siento más seguro en la forma de actuar. Muchas veces dudas en este trabajo y lo suyo es no dudar." Aquest any ja n'ha sortit la primera promoció. El problema és que les empreses privades no estan obligades a contractar personal amb aquest títol. "Avui en dia com que no està regulat ni en l'àmbit estatal ni autonòmic, les empreses poden contractar qualsevol del carrer pagant a un conductor 186 euros menys que a un professional format." L'altra reivindicació ve de la mà de les retallades que també han afectat el transport sanitari urgent a Barcelona. "Tenim una retallada de vuit vehicles que això representa unes 68 hores diàries de cobertura que el ciutadà no les té." Menys recursos que s'han de gestionar millor per poder atendre tots els avisos. "Una senyora que sembla que s'ha clavat un ganivet a l'abdomen, sembla que és una tenda." "La fondària ens fa ser una mica prudents. Poden ser dos o tres centímetres. Les constants són normals però per precaució la portem a la Vall d'Hebron.” Aquí, als hospitals el SEM té establertes algunes de les bases de funcionament des d'on esperen un nou avís. A Sant Pau, ens trobem amb en Pau. Fa 33 anys que treballa i només li queden cinc mesos per jubilar-se. "Passes estones dolentes però t'ha d'agradar el treball que fas." "A mi el que em toca la fibra són els nanos. Jo tinc néts, i quan veig un noi jove, ostres... encara que estiguis aquí 40 anys, sempre et toca la fibra. Però és el treball. Has de fer-ho, passar-ho malament i endavant."