El jutjat social número 32 de Barcelona ha dictat la primera sentència a favor del dret de les treballadores de la llar a gaudir de l’acció protectora del FOGASA. Això vol dir que, en cas que no rebin indemnització per acomiadament per insolvència de l’empresa o que hi hagi un deute salarial, les treballadores podran acudir a aquest òrgan, FOGASA, per rebre els diners que els pertoquen, de la mateixa manera que la resta de persones assalariades.

Es tracta d’una treballadora de la llar que va prestar servei a una ocupadora entre el desembre del 2009 i l’octubre del 2016, moment en el qual va ser acomiadada verbalment. Aquest acomiadament va ser considerat com a improcedent i es va establir a l’ocupadora l’obligació d’indemnitzar la treballadora acomiadada. Un pagament, però, que mai es va fer efectiu perquè la denunciada es va declarar “en situació d’insolvència total”. Amb aquesta sentència, FOGASA haurà de pagar els 6.000 euros d’indemnització a la treballadora.

Exclusió de FOGASA no justificada

A criteri de la magistrada, la impossibilitat d’accés a la cobertura de FOGASA “no està justificada” i suposa “una vulneració de la normativa europea relativa a l’aplicació del principi d’igualtat d’oportunitats i igualtat de tracte entre homes i dones en matèria d’ocupació”. Per això, condemna aquest organisme estatal a indemnitzar amb 6.000 euros la treballadora.

Sentència amb jurisprudència europea

Aquesta sentència històrica per al sector n’invoca una altra, del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del 24 de febrer, que va establir el dret de les treballadores de la llar a accedir a la prestació d’atur en cas de pèrdua del lloc de treball. El tribunal apreciava que el tracte diferenciat respecte les relacions laborals comunes no estava justificat per l’objectiu suposadament pretès d’evitar que l’obligació de cotitzar per aquesta prestació afectés la celebració de contractes i fomentés l’ocupació informal i els episodis de frau a la Seguretat Social.

En aquest sentit, la sentència va valorar que aquesta norma constituïa un episodi de discriminació indirecta per raó de gènere atès que, malgrat el caràcter aparentment neutre de la norma, la mesura afecta de forma molt majoritària dones, que constitueixen el 95,5 % de les persones que integren aquest col·lectiu laboral.

Reclamen modificar el Règim Especial de Treballadores de la Llar

Precisament aquesta és la gran crítica que fa l’advocat de la denunciant, Natxo Parra, del Col·lectiu Ronda: “Aquest col·lectiu és d’una vulnerabilitat especial davant la precarietat perquè acostuma a tenir retribucions baixes, treball a temps parcial i sovint sense contracte. […] Privar-les dels drets i de l’acció protectora de l’Estat que se’ls reconeixen a la majoria de treballadors i treballadores adscrits al Règim General de la Seguretat Social no fa altra cosa que accentuar aquesta vulnerabilitat i aprofundir en uns prejudicis que tenen a veure amb la condició de dones d’extracció humil i en molts casos origen estranger que constitueix el perfil majoritari de la professió”.

Les treballadores de la llar han patit i pateixen una situació de discriminació sostinguda i sistèmica que no pot trobar justificació ”
Natxo Parra, advocat de la treballadora denunciant

Tot i la satisfacció per la sentència, l’advocat reclama que es legisli perquè no hagin de ser sentències com aquesta o jurisprudències europees les que acabin amb disfuncions i exclusions de la legislació. “No tan sols parlem de l’atur i el FOGASA, sinó d’altres qüestions bàsiques i elementals que formen part del ‘corpus’ bàsic dels drets laborals i que l’Estat espanyol nega a aquestes dones pel sol fet de ser-ho. Se’ls limita l’import màxim de la prestació de jubilació al marge de quina hagi estat la seva veritable cotització i es continua permetent que la seva relació laboral s’extingeixi mitjançant la figura del desistiment, que no requereix causa ni justificació.”