Quan patim impactes com la pèrdua sobtada d’un ésser estimat, el diagnòstic d’una malaltia molt greu o les conseqüències de grans fenòmens naturals, en la majoria de casos patim un trauma. Els traumes sobrevinguts i greus, segons la psicòloga clínica Marián Alzamora Coll, no se superen. “Què és superar? Significa que ho oblidem? Que se’ns passa? Nosaltres no fem servir aquesta paraula”, explica. Per Alzamora Coll, l’únic que es pot fer és “transitar” el dolor, que amb el temps es va transformant. “L’emoció intensa va canviant, però el trauma és una ferida que tindrem per sempre”, diu.
“S’ha d’intentar trobar-li un significat al trauma perquè s’ha de seguir vivint”
A la secció “Viure bé”, del betevé directe, la també codirectora del Centre Sinapsis explica que, amb ajuda psicològica, es pot aprendre d’aquestes situacions: “Intentar trobar-li un significat perquè has de seguir vivint”. En els primers moments, Alzamora Coll diu que el més important és no invalidar, no jutjar, no fer cas als missatges d'”Això passarà”, restar-hi importància. “S’ha de validar el que sent la persona, que ho accepti i que ho entengui”, diu la psicòloga.
Perdre un fill és el pitjor que ens pot passar?
Per Alzamora Coll, no es pot fer un rànquing de quin trauma és més greu: “Es diu que perdre un fill és el pitjor, però hi ha traumes que generen més seqüeles, traumes de vincle, per abandonament i per agressions sexuals. Les violacions generen unes conseqüències psicològiques a llarg termini de manera molt impactant“.
