En paraules de la Marta, l’Ares va començar a jugar a ser una nena fins que es van adonar que no es tractava d’un joc. “Va arribar un moment que ens exigia dirigir-nos a ella en femení”, explica la mare.
Tot i que l’Ares va néixer amb un cos de nen, des de ben petita sempre s’ha identificat com una nena. Segons els seus pares, tot plegat ha facilitat l’adaptació de l’entorn. “Ja s’ho imaginaven. Els pares i companys de l’escola van reaccionar molt bé, només alguns monitors de l’esplai es van quedar sorpresos”, recorda en Sergio.
L’associació Chrysallis, que aglutina famílies de persones transsexuals, va ser un gran suport. Amb el suport de l’entitat, en Sergio i la Marta es van atrevir a parlar amb l’Ares per plantejar-li un canvi de nom: “Se li van il·luminar els ulls. I des de que hem fet el trànsit a nena, hem notat un canvi i hi ha moments en què ja no està tan irritable”.
El secretari de Chrysallis, Jaume Ulldemolins, explica que cal identificar la transsexualitat d’un menor com més aviat millor per evitar situacions difícils, com pot ser a l’adolescència: “És l’etapa en què hi ha més assetjament”, reconeix.
