L'Elena és ucraïnesa i va arribar a Barcelona fa 3 anys, quan encara no havia esclatat el conflicte amb Rússia. ELENA KRAMARENKO, resident ucraïnesa "No me gustaría volver tal como está el país (...) Hay mucha gente que está buscando protección internacional, viene como refugiada a Barcelona. Y por eso la gente está buscando otras vías y otros destinos para no quedarse ahí y no ir a la guerra." Aquest any la ciutat ha rebut de forma més contundent de l'habitual ciutadans procedents d'Estats que tenen una situació política complicada, com Ucraïna, Hondures o Veneçuela. Segons les xifres del padró municipal del 2016, però, pel que fa a la població estrangera despunten 5 nacionalitats: la italiana lidera el rànquing, amb prop de 27mil persones empedronades que augmenten any rere any. Barcelona acull més de 19.000 pakistanesos i de 18.000 xinesos, que també incrementen cada any. Les persones procedents de França i el Marroc són també nombroses. Els nascuts a la ciutat són més del 50% del total. Independentment de la nacionalitat, la població barcelonina presenta una clara tendència a l'envelliment. En els darrers 5 anys les persones més grans de 65 augmenten amb rapidesa, mentre que la població infantil s'estanca al voltant del 12 %. L'edat mitjana, doncs, també ha crescut: ara és de 44 anys.
La població estrangera segueix mantenint, però, una forta diversitat. Els ciutadans procedents d’Itàlia, que són 26.993, encapçalen el rànquing i, a més, augmenten any rere any. Un fenomen que s’explica en bona part perquè molts dels argentins que vénen a viure aquí també tenen la nacionalitat italiana. Els segueixen els 19.192 pakistanesos i els 18.448 xinesos, que també incrementen anualment. Les persones procedents de França són 13.671 i les del Marroc, que es mantenen estancades, 12.552.
Els ciutadans que vénen de diferents punts de la Unió Europea són el 31 % dels estrangers, un col·lectiu que creix des de l’any 2012. A més, l’aportació del Regne Unit supera per primer cop la d’Alemanya. Els països llatinoamericans, que tradicionalment han aportat més població estrangera, com Equador, Bolívia, Perú, Colòmbia i la República Dominicana, en canvi, perden pes.
Aquest any la ciutat ha rebut de forma més contundent de l’habitual persones procedents d’estats que tenen una situació política complicada, com Ucraïna, Hondures o Veneçuela. Tot i que va arribar fa tres anys a la ciutat, la ucraïnesa Elena Kramarenko, fundadora d’Iscralando Idiomes, no té pensat tornar-hi. “A mi ja m’agradava Barcelona, però ara que precisament a Ucraïna hi ha el conflicte amb Rússia, no vull tornar”, explica. L’Elena assegura, a més, que molts nois i noies joves del seu país que han vingut aquest any no aconsegueixen obtenir la condició de refugiats i es troben en una situació irregular. “Fugen de la guerra i del servei militar obligatori. Tots els homes que tinguin 18 anys o més i que no estiguin estudiant l’han de fer”, recalca.
