La síndica de greuges de Barcelona alerta de la manca de places per a alumnes de P3 i primer d’ESO en algunes zones de la ciutat. En un informe en què avalua el procés d’assignació d’escoles i instituts, Maria Assumpció Vilà ha explicat que, tot i que al conjunt de la ciutat l’oferta és “suficient” per cobrir la demanda potencial, hi ha un desequilibri territorial. Assegura que “es detecten dèficits de places en més del 40 % de zones d’escolarització“.
En concret, a P3, hi ha 13 de les 29 zones d’escolarització que no tenen prou places per cobrir el 100 % de la demanda potencial, amb dèficits de més de 130 places. A més, hi ha punts en què no es poden cobrir ni tan sols tres quartes parts de la població que hi resideix. Les zones més afectades són, segons l’informe són:
- Al districte de Sants-Montjuïc: Sants, Sants-Badal, Hostafrancs, la Bordeta.
- A Nou Barris: Can Peguera, el Turó de la Peira, Porta i Vilapicina i Torre Llobeta.
- A Sant Martí: el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, el Parc i la Llacuna del Poblenou i la Vila Olímpica.
- A l’Eixample: a la Nova Esquerra de l’Eixample, Sant Antoni i l’Antiga Esquerra de l’Eixample.
La situació és semblant a la que la síndica ha trobat a primer d’ESO, amb 12 zones d’escolarització amb taxes de cobertura per sota el 100 % i dèficits d’entre 129 i 18 places. En aquests cas, hi ha tres zones on l’oferta de places no és suficient per cobrir ni tres quartes parts de la població.
Falta d’informació en l’assignació de places
En els darrers cinc anys, la síndica de greuges de Barcelona ha atès les queixes de 450 famílies, la majoria pel sistema d’assignació de centres, la manera com es gestionen les llistes d’espera i les peticions de canvi de centre. Els afectats denuncien falta de claredat en el procés, manca d’informació i transparència i tracte desigual. En aquest sentit, Maria Assumpció Vilà ha afirmat que “les famílies no tenen clar els criteris ni com es fa, no és el què sinó el com”.
Més enllà de la informació a les famílies, l’informe també destaca algunes mancances en el sistema utilitzat, segons el qual els alumnes que sol·liciten un centre en primera opció passen al davant dels qui demanen el mateix centre en segona posició, “independentment dels punts de preferència que tingui cada sol·licitud”. Vilà remarca que això fa que les famílies desenvolupin “estratègies” i optin per centres en què tenen una probabilitat alta d’entrar, i en alguns casos deixen al marge les preferències reals.
En aquest escenari, Vilà denuncia que es poden crear “desigualtats entre famílies”, segons el coneixement del sistema educatiu i la informació de què disposin. Critica, a més, que “famílies motivades per la por” descartin el centre que voldrien perquè “per falta d’informació” creuen que no tindran possibilitats d’accedir-hi.
“L’escolarització no és gratuïta”
La síndica de Barcelona també posa el focus en el cost que té l’educació, també en centres públics. En aquest sentit, remarca que, tot i que les places estan finançades amb fons públics, “a la pràctica hi ha una sèrie de costos associats” que, afirma, que poden arribar als 1.000 € anuals i que “limiten el dret efectiu de les famílies a accedir a l’educació de manera gratuïta”.
Aquests imports s’han d’abonar al centre en concepte d’activitats incloses en l’horari lectiu, com llibres, material, sortides, equipament o assegurances. També s’han analitzat les aportacions a les AFA o fundacions del centre i les despeses derivades d’activitats com colònies o extraescolars.
Per a P3, el cost mitjà és de 281 € anuals, als quals se suma l’AFA (32 €) i les activitats (119 €). El total és de 432 € anuals. A primer d’ESO, la despesa és més elevada i arriba fins als 612 € anuals, tenint en compte que 443 són per a activitats en l’horari lectiu, 32 per a l’AFA i 137 per a altres activitats.
