El problema del tigre del plàtan és que és una espècie invasora que va arribar dels Estats Units a finals els 70. Això fa que aquí l'animal no tingui enemics ni depredadors naturals, de manera que és més fàcil que se'n puguin produir plagues. Sobretot si es produeixen estius atípics com aquest, amb més pluges i menys calor. En tot cas, però, l'insecte ni pica ni és en absolut perillós. De fet, s'alimenta exclusivament de plantes. Això sí, pot ser molt molest. FERNANDO GARCÍA, professor de Zoologia de la UAB "Entren en gran quantitat a les cases, per un cop de vent una dispersió, es posen sobre els cotxes, però no arriben més enllà." Això, però, s'acabarà aviat. El tigre del plàtan es deixa veure sobretot a la primavera i a l'estiu, que és quan puja a les fulles per alimentar-se. Després, quan arriba el fred els individus baixen al tronc per hivernar a les esquerdes o rere l'escorça. Aleshores sembla que s'hagin esfumat, però no, i alerta, perquè si no s'hi fa res, a la primavera tornaran. FERNANDO GARCÍA, professor de Zoologia de la UAB "Aquesta població hivernal és la que a la primavera següent sortirà i quan comencin a sortir les fulles comencen a desenvolupar-se." De fet, els experts recomanen mirar de fumigar amb productes biològics durant l'hivern o, encara millor, a la primavera, just quan treu el cap. FERNANDO GARCÍA, professor de Zoologia de la UAB "Si fem un tractament quan l'arbre està ple de fulles ens podem trobar que la quantitat de producte que hem d'utilitzar i de risc per a la població del voltant és molt més gran." Sobretot perquè l'insecte gairebé sempre es troba en els plàtans, els arbres amb més presència a la ciutat, escollits precisament perquè és una de les espècies més resistents. JAUME LLISTOSELLA professor de Biologia Vegetall de la UB "El que passa és que són arbres que viuen en condicions que no són òptimes: amb contaminació amb sol compactat i és com les persones. Si algú no està en condicions òptimes és més fàcil que agafi infeccions." En tot cas, el mal que fa als arbres es pot considerar menor. JAUME LLISTOSELLA professor de Biologia Vegetall de la UB "El tigre el que fa és xupar la saba de les fulles no del tronc, i l'arbre el que fa és que cada any renova les fulles o sigui que en principi el dany no perdura." El que fa l'insecte és debilitar més l'arbre i, en fer-li caure les fulles abans, el priva d'una de les seves funcions, que és la de fer ombra els mesos de més calor.
Tot i això, cal tenir en compte que, si no s’hi fa res, aquests animals tornaran a sortir la primavera vinent quan, de nou, tornaran a pujar a les fulles per alimentar-se i reproduir-se. Segons Fernando García, professor de Zoologia de la UAB, “aquesta població hivernal és la que a la primavera següent sortirà i quan comencin a sortir les fulles comencen a desenvolupar-se.”
El problema del tigre del plàtan és que és una espècie invasora. És a dir, va arribar dels Estats Units a finals dels anys 70 i aquí no hi té enemics ni depredadors naturals. Això fa que no hi hagi un control biològic de l’insecte i possibilita la sobrereproducció del mateix. En tot cas, però, els experts insisteixen que el tigre del plàtan és molest però inofensiu. Asseguren que només s’alimenta de plantes i que mai no arribarà a picar ningú. Com a molt, en casos molt aïllats, s’ha arribat a detectar una dermatitis a causa del contacte amb ells.
El que tampoc no recomanen els experts és la fumigació en aquells mesos en què són més molestos. El professor García alerta que “si fem un tractament quan l’arbre està ple de fulles ens podem trobar que la quantitat de producte que hem d’utilitzar i de risc per a la població del voltant és molt més gran.” Per això, recomana que la fumigació es faci amb productes biològics i, preferiblement, a l’hivern o bé quan el tigre comença a sortir amb l’arribada del bon temps.
El tigre del plàtan afecta gairebé de forma exclusiva aquest arbre que és, de fet, l’espècie amb més presència a la ciutat. La seva presència com a arbre ornamental no és casual. Va ser escollit perquè és un dels més resistents tant a plagues com a malalties, malgrat segons Jaume Llistosella, professor de Biologia Vegetall de la UB, “el que passa és que són arbres que viuen en condicions que no són òptimes: amb contaminació amb sol compactat i és com les persones. Si algú no està en condicions òptimes és més fàcil que agafi infeccions.”
En tot cas, el dany que causa aquest insecte en l’arbre es pot considerar menor perquè, segons Llistosella, “el tigre el que fa és xupar la saba de les fulles no del tronc, i l’arbre el que fa és que cada any renova les fulles o sigui que en principi el dany no perdura.” Com a molt, el que fa és debilitar l’exemplar arbori fent-lo més sensible a altres patologies. També fa que li caiguin les fulles abans de temps, de manera que podria arribar a privar-lo d’una de les seves funcions: la de fer ombra els mesos de més calor.
