Ha escollit el nom fictici Lliset per explicar a la càmera de betevé part d’una vivència per la qual mai ningú no hauria de passar. És una dona de nacionalitat colombiana que ja pot dir que és supervivent del tràfic de persones. Fa dos anys que està en contacte amb la Unitat contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH) que l’Ajuntament va crear el 2016. Es tracta d’un recurs d’atenció pioner i que també treballa amb l’Hospital Vall d’Hebron per cuidar la salut mental de les víctimes d’explotació.
La intenció de la Lliset d’abandonar Colòmbia i aterrar a Espanya era la mateixa que la de molta gent que migra per força: buscar noves oportunitats de futur per viure millor. “Res del que jo havia projectat va sortir tal com ho havia planejat”, relata. Va acabar en mans de criminals fins que va reunir el coratge i la valentia per denunciar-ho. “La policia l’únic que va fer va ser dir-me que, per seguretat, havia de sortir d’on estava… Però no em van donar cap altra opció“, critica.
“Si no hagués estat pel suport de la UTEH…”
En aquell moment, narra, va sentir-se sola i que “ja no valia res”, i va ser aleshores quan va buscar ajuda a través d’una fundació de Barcelona que coneixia. La van derivar a la UTEH i, assegura la Lliset, l’equip que encara ara l’acompanya li ha “salvat la vida”. “Si no hagués estat per aquest suport, no sé què hauria estat de mi”, insisteix. Ja té feina i habitatge, però demana no deslligar-se mai de la unitat: “Sempre els dic que no em deixin anar. Són la meva família”, sentencia.
Més de mig miler de víctimes de tràfic entre 2020 i 2021
La Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans de la ciutat ha atès 506 persones entre el 2020 i el 2021. El 77 % han estat víctimes d’explotació sexual i el perfil majoritari són dones d’entre 20 i 40 anys, més de la meitat de nacionalitat nigeriana. Gran part de les usuàries arriben a la UTEH derivades d’altres serveis municipals o bé dels cossos policials. La unitat els ofereix atenció social, jurídica i psicològica, així com un espai segur de protecció i acollida.
La UTEH col·labora amb l’Hospital Vall d’Hebron amb un programa que dona suport psiquiàtric a les supervivents. “Almenys el 40 % requereix tractament”, assenyala Laura Pérez, tinenta d’alcaldia de Drets Socials. La psiquiatra Mar Ramos, del centre sanitari, afegeix que les usuàries del servei han patit “molta violència al país d’origen, en trànsit i un cop arriben a Espanya”. “Són molts traumes i violències i, per tant, el tractament no és ràpid, però sí eficaç“, conclou Ramos.
