L’Assumpció Malagarriga va patir un ictus fa set anys i mig. “Tenir un ictus és tornar a néixer. De cop et trobes un dia al llit amb un cos i un cervell parats i desconeguts, perquè no et fan res del que et feien abans”, explica. Des d’aleshores i “després de tocar fons”, comenta, ha lluitat per començar de nou. “Abans era un projecte amb potes, no parava de treballar. L’ictus t’ho canvia tot, a nivell físic, a nivell cerebral, les capacitats, els conceptes i els valors de la vida. Quan toques fons aprens a viure diferent, aprens a viure molt millor.”
Assegura que per entendre la malaltia i poder generar una bona convivència cal que la societat tingui una mirada oberta i “cal tenir la profunditat de saber escoltar”. Considera que “és complicat” que les persones que no hagin “tocat fons” com aquelles que han patit la malaltia es puguin fer una idea de les seves necessitats.
“Ànimes tocades, visc amb un ictus”
Una de les seqüeles que li ha deixat la malaltia és l’afàsia, un trastorn que afecta la capacitat de llegir i escriure. Tot i això, l’Assumpció ha decidit recollir la seva experiència en un llibre que, més enllà d’ajudar les persones afectades per un ictus, també ha estat un projecte personal que l’ha ajudat a tirar endavant.
Diu que és un relat que també pot interessar l’entorn de la persona afectada. És un llibre “reversible” que ha escrit tant en català, la seva llengua materna, com en castellà. “Normalment les persones que pateixen un ictus només recorden la llengua materna. Jo vaig haver d’aprendre a parlar en castellà”, comenta.
Recorda que va haver d’invertir moltes hores, durant anys, per enllestir-lo. Va ser, però, una manera de tornar a connectar amb la societat, de sentir-se “útil”, diu. “Quan ets una ànima tocada i et passes anys fent només recuperació, t’adones que no ets ningú per a la societat”. L’Assumpció vol que aquest llibre sigui una eina de transformació social i “crec que ho és”, afirma.
