Montserrat Comas, portaveu a Catalunya de Jutges per la Democràcia, creu que en la detenció per terrorisme i rebel·lió d’una membre dels CDR aquest dimarts a Viladecans es podria estar “retorcent el Codi penal per fer encaixar certes conductes amb uns tipus penals que no els pertoca”. Afegeix, però, que per assegurar-ho amb més fermesa cal esperar a veure les resolucions judicials d’aquest cas.
Segons Comas, algunes accions dels CDR podrien ser constitutives de delictes de coacció o desordres públics però, en cap cas, rebel·lió o terrorisme. Perquè hi hagi rebel·lió, diu, “hi hauria d’haver -que no hi és- un aixecament violent i públic amb la finalitat d’aconseguir la independència de Catalunya”. I el delicte de terrorisme, afegeix, “requereix que els actes violents es facin amb una intensitat tal que creï terror a la població”.
A l’advocat penalista Miguel Capuz també li costa veure el delicte de terrorisme en aquest cas. “Tallar les carreteres pot ser un delicte de desordres públics i no estaria emparat en el dret a manifestació”, explica. “Però per convertir-lo en un delicte de terrorisme s’hauria de donar la premissa que els CDR fossin considerats organitzacions terroristes i a mi no em consta que ho siguin”, afegeix.
Banalització del terrorisme
Robert Manrique, ferit en l’atemptat d’Hipercor i actualment assessor de la Unitat d’
Els drets democràtics de la ciutadania, en risc
La secretària d’Afiliació i Estudis de CCOO, Dolors Llobet, creu que actuacions policials com la d’aquest dimarts posen en risc els drets democràtics de la ciutadania d’aquest país: “Estem vivint massa situacions de persecució per la via penal d’accions emparades per la llibertat de manifestació, d’expressió i de lliure opinió de les persones”.
