Afegeix betevé com a font preferidaEl Departament de Territori ha confirmat que l’esvoranc a Sant Gervasi – la Bonanova ha estat provocat per les obres de l’L9 del Putxet. La responsable de Geotècnia i Obres Subterrànies del departament, Laura Carrasco, ha explicat al matí, però, que aquest esfondrament “no té res a veure amb el que va passar al Carmel” perquè el “mètode constructiu és totalment diferent“.
Amb la tècnica actual, a mesura que es perfora el túnel, a uns 40 metres de profunditat, se’n van revestint les parets, de manera que s’assegura que no hi hagi moviment de terres. De fet, la tuneladora ja havia passat pel punt on s’ha fet el forat i el túnel ja estava completat.
Carrasco també ha assegurat que l’esvoranc no es pot fer més gran. De fet, ha explicat que durant la tarda continuaran els treballs per injectar formigó a la cavitat, de vuit metres d’ample i quatre de fondària, i que amb aquesta actuació s’aconseguirà consolidar i estabilitzar el terreny.
Aquestes explicacions les ha confirmat aquest dimarts a la tarda la consellera de Territori, Sílvia Paneque, que ha afegit que, abans que es detectés la cavitat, els tècnics de Territori ja s’havien desplaçat fins al lloc dels fets. A primera hora del matí s’havien monitorat a la zona uns moviments anormalment alts provocats, segurament, per un desplaçament de terres.
El gerent del restaurant Verona, on s’ha produït el forat, ha explicat a betevé, però, que en obrir la porta de l’establiment ha vist que el terra del lavabo havia cedit. No havia rebut cap avís abans. Ha estat aleshores quan s’ha procedit a desallotjar els veïns. Finalment, han estat vuit les finques afectades.
L’ombra del Carmel
L’esvoranc del Carmel va ser un dels accidents urbanístics més greus de la història recent de Barcelona. El 27 de gener del 2005, va aparèixer un esvoranc enorme per l’esfondrament d’un túnel de maniobres durant les obres d’ampliació de la Línia 5 del metro. L’accident va desencadenar una important crisi social, política i tècnica, amb més d’un miler de persones desallotjades, edificis enderrocats, negocis afectats i una profunda transformació del barri. Malgrat la gravetat dels fets, no hi va haver víctimes mortals perquè els edificis més afectats havien estat desallotjats preventivament dos dies abans.
L’accident va evidenciar les limitacions dels sistemes de control que s’utilitzaven aleshores. Els estudis previs, els mecanismes de monitoratge i els protocols d’actuació no eren suficients per anticipar tots els riscos que comportava treballar en un subsol complex i sota una densitat elevada d’habitatges construïts sobre terrenys amb característiques geològiques difícils.
Després del Carmel, més protocols de seguretat
Després del Carmel, els protocols de seguretat es van reforçar de manera significativa. Les noves exigències inclouen estudis geològics i geotècnics molt més exhaustius, cartografies tridimensionals del subsol i sistemes de control capaços de detectar moviments del terreny en temps real.
També es van generalitzar el seguiment permanent dels edificis propers a les obres, la implantació de sistemes d’alerta precoç i la definició de protocols de desallotjament més ràpids i pautats. A més, l’episodi del Carmel va contribuir a la creació de l’Institut Geològic de Catalunya.
Paral·lelament, l’evolució de les tuneladores ha incrementat notablement la seguretat dels treballs subterranis. Els equips actuals permeten reforçar amb formigó les parets del túnel a mesura que avança l’excavació, la qual cosa redueix considerablement els riscos d’inestabilitat.
David Lladó, arquitecte especialista en càlcul estructural, assegura que la garantia al cent per cent no es tindrà mai en res, “però els sistemes de seguretat són enormes, de fet aquest és el primer incident destacat de la Línia 9, que té infinitat de kilòmetres i passa per terrenys molt pitjors que segurament aquest del Putxet”.
