Les entitats del tercer sector social reclamen “una resposta política urgent, contundent i coordinada” davant l’augment del sensellarisme: “Passar de la diagnosi, que és clara, a l’acció”. Així ho han manifestat en una roda de premsa conjunta convocada per la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS). Apunten que el model per abordar aquest fenomen ja ha estat definit i consensuat i però que “el seu desplegament és encara insuficient”.
També insisteixen que la Generalitat ha de destinar 100 milions d’euros aquest 2026, “com a mínim”, per “garantir una resposta d’emergència”, amb el compromís de quadruplicar aquesta xifra en els propers quatre anys. I al Parlament li reclamen que aprovi la proposició de llei de sensellarisme per poder tenir un marc legal que garanteixi els drets d’aquestes persones.
El paper clau dels ajuntaments
Les entitats reivindiquen que s’apliqui el model d’acompanyament a les persones sensesostre de manera homogènia a tot el país, “perquè l’atenció no depengui del municipi on es troba la persona”. També afegeixen que cal “un finançament adequat als ajuntaments, que són a la primera línia de l’atenció social”, i recalquen la importància d’assegurar l’empadronament sense domicili fix, com una “porta d’entrada als drets bàsics” com l’educació, la sanitat i els serveis socials, i per acreditar la residència de les persones migrades.
