El Pancho era un gos de raça Jack Russell terrier que guanyava la loteria i en lloc de donar el premi al seu amo, vivia com un rei. Tot això passava l’any 2008 en un espot televisiu que molts encara recordaran. De cop, aquest gos de raça petita, intel·ligent i juganer, es va començar a veure més pels carrers. Aquesta és la dinàmica de les modes de les races de gos. La tendència pot semblar innòcua, però no ho és. Pot tenir conseqüències greus tant per a l’animal com per a la família que l’ha adquirit.

Beth Mussull és educadora canina, entrenadora de gossos d’assistència i tècnica en intervencions assistides amb gos i al betevé directe ha explicat que les xarxes socials, els influencers, les pel·lícules i les sèries ens condicionen a l’hora de triar un animal. “Si un gat sphynx o esfinx et crida l’atenció, ja no vols el gat europeu que et trobes al carrer sinó que vols aquella raça de gat en concret, que necessita unes cures específiques que s’han de conèixer“, apunta Mussull.
La conseqüència de les modes: l’abandonament
Deixar-se portar per una moda a l’hora de triar un animal i escollir tan sols perquè ens agrada el físic d’un animal comporta riscos. Segons l’educadora canina, es pot “maltractar el propi animal per desconeixement de les necessitats que té” i, fins i tot, acabar amb l’abandonament. En tot aquest procés, la família també pateix per expectatives no complertes i problemes de comportament: “Si no t’has informat i el gos té unes demandes que tu no pots complir has de canviar l’horari de sortides, no el pots deixar sol, els veïns es queixen i al final et genera un malestar“, apunta.
I encara hi ha una altra conseqüència negativa: la cria indiscriminada de cadells de races concretes per satisfer la demanda de cadells. “Hi ha tota la part que no es veu tant, la cria no controlada amb molt maltractament cap a les mares i els gossos reproductors“, apunta Beth Mussull. Afortunadament, hi ha associacions de rescat que s’hi dediquen específicament, com és el cas de Borders sense Fronteres.

El border collie: bonic i intens
Una de les races que més pateix a dia d’avui el fet d’estar de moda és el border collie. S’ha seleccionat genèticament per ser un gos pastor llest, autònom, ràpid i resistent. El resultat és una raça de les més intel·ligents que hi ha i amb una gran capacitat (i necessitat) d’activitat física. El seu físic resulta atractiu i els trucs que són capaços de fer, també. “A les xarxes socials molts famosos en tenen, porten ramats d’ovelles, fan salts mortals enrere, obren la nevera i et porten un got d’aigua, és el gos més intel·ligent del món, és molt ràpid aprenent coses bones però també dolentes“. I per a famílies sense la preparació adequada l’experiència acaba en fracàs.
Ho explica la Sandra Terradas, membre de Borders sense Fronteres: “Necessita espais, temps, dedicació, no pot sortir 10 minutets a fer les necessitats sinó un passeig com cal”. A més, per la seva intel·ligència, cal que no només se l’exerciti a físicament, sinó també mentalment per evitar patiment i problemes de comportament. “L’associació es va crear sabent que això passaria i ens ha explotat a la cara, tenim molts border collies i no paren d’entrar famílies que ho han fet malament, capricis de Nadal, cadellets amb els que no poden”.

L’Owen, víctima de la moda
L’Owen ha posat cara a tota aquesta problemàtica al plató de betevé. És un border collie de cinc anys que van trobar abandonat a Extremadura. Té pors i busca sovint un espai on refugiar-se, com gàbies o espais petits i això fa pensar a l’entitat que l’ha rescatat que vivia tancat i que el feien servir per criar cadells. Després de quatre mesos en una llar, l’Owen ha millorat molt. “Es relaciona amb gossos, gats, persones, és un gos molt bo i no el sents bordar”, explica Terradas. En aquesta ocasió, aquest collie ha estat una víctima de la moda i la cria indiscriminada que, per sort, ha tingut un final feliç.