La graella de la cuina d'aquest restaurant substitueix les brases del camp. Aquí menjar calçots és una experiència diferent. Ni tan sols cal embrutar-se les mans. A Can Travi fa anys que organitzen menús de calçotada en una variant més urbanita. TERE RIVATELLADA, Can Travi Nou "La gent no marxa tant i hem descobert una mica les masies de Barcelona amb això de la calçotada, que poden fer-ho dins de Barcelona i no han d'anar a l'extrarradi." Això també ha facilitat que la temporada per menjar-ne s'hagi allargat. Aquí ja se'n servien a mitjan gener i se'n poden trobar fins a principis d'abril. Una altra tendència és organitzar calçotades a l'hora de sopar. Els calçots que es mengen en aquestes estovalles s'han comprat a Mercabarna. Aquest any n'hi ha hagut una bona collita i els preus han baixat respecte a l'any passat. Tot i així alguns es queixen que les vendes han caigut gairebé a la meitat. JOAN SERRA, Fruites i verdures Joan Serra "A la ciutat se'n ven menys, als restaurants en venen menys i a fora en demanen menys. També passa que com que n'hi ha molt de plantat molts pagesos en venen directament als restaurants i s'estalvien els restaurants de venir aquí a comprar." Però no tothom ho viu de la mateixa manera. Qui està molt satisfet amb les vendes és el Josep, que conrea calçots amb denomiació d'origen de Valls, els més preuats. Aquesta temporada espera vendre'ls tots, uns 400.000. JOSEP MONTSERRAT, pagès "Cada any augmenta el consum, si n'hi ha més aquest any també se'ls menjaran, amb un preu més econòmic." El cas és que cada vegada hi ha més productors que s'animen a plantar-ne. Zones sense tradició de calçots com el Baix Llobregat, el Maresme o fins i tot el Vallès s'han apuntat al negoci del producte estrella de la temporada.
Enguany, la temporada del calçot s’ha allargat respecte a altres anys, des del més de gener els restaurants ja oferien als seus clients les típiques calçotades per dinar o, fins i tot, per sopar i esperen seguir-ho fent fins a principis d’abril. Els restaurants de Barcelona s’han preparat per convertir aquesta tradició, que normalment es fa en brases al aire lliure fora de la ciutat, en un àpat urbà. D’aquesta manera els restauradors troben una fórmula per combatre la crisi a la ciutat.
Els pagesos també s’han apuntat a la febre del calçot i s’han animat a plantar-ne. Zones sense tradició de conrear calçots com el Baix Llobregat, el Maresme o, fins i tot, el Vallès s’han atrevit a fer negoci amb un producte que, per aquestes dates, té molta demanda.