compartir
La gran apagada, com ja l’anomenen molts, va deixar moltes històries personals. Algunes demostren que en els pitjors moments i davant les adversitats, sempre apareixen gestos de generositat. El dia va estar ple d’anècdotes de les quals ja us en vam parlar, però hem recuperat algun dels seus protagonistes, i n’hem descobert d’altres.
Intercanvi de mòbils
És el cas del taxista barceloní Juan José Vidal, que veient Barcelona col·lapsada, va decidir que plegava. Però llavors es va topar amb una turista que li implorava ajuda: necessitava arribar a l’aeroport. Ell la va portar, conscient que no duia diners en metàl·lic, i que no li podia garantir arribar a temps. Després d’una llarga odissea van arribar a l’aeroport del Prat 15 minuts abans que sortís el vol. Es van intercanviar els mòbils. L’endemà en Juan José va rebre un Bizum i un missatge de whatsapp: “Ha conduït com un campió“. Pel Juan José, “això val més que 60 euros”. I afegeix, content d’haver pogut ser útil: “La meva feina és això, fins i tot si s’ha de ser altruista”.
La ràdio de l’entresolat, la més útil
L’Eudald Riera és president d’escala i el dia de l’apagada es va trobar que no tenia accés a la informació i per això va anar a buscar una ràdio. “La primera no funcionava, la segona no se sentia bé, i dic: “Vaig a buscar una ràdio bona”. Va accedir a l’entresolat i en va treure la ràdio que havia guardat feia temps, la que necessita sis piles de les gruixudes. D’aquí va baixar al carrer, amb la seva mare i la gossa, i es van endur l’aparell a l’entrada de casa seva, a la cantonada de Casanova amb Gran Via. “De seguida s’hi van aplegar centenars de persones. Vam ajudar molta gent perquè la gent anava perdudíssima… “Què saps, què ha passat?”, preguntava tothom”. S’hi van estar fins al vespre amb la ràdio a tot volum.
Controlador de trànsit per un dia
Tot això passava mentre en una altra cantonada de l’Eixample, la Comte d’Urgell amb Aragó, el Gerard, professor de cant, baixava en patinet i va veure dos cotxes a punt de topar. “Vaig fer: ‘Eh, pareu!”. I em vaig posar a fer així amb les mans, i ja no em vaig moure”, explica mentre gesticula. S’hi va acabar quedant sis hores, juntament amb un repartidor de Glovo. Uns operaris d’obra els van donar armilles i uns veïns, un xiulet. “Només podíem seguir”, conclou.
