pisos buits habitatge

(ACN) El Tribunal Suprem ha anul·lat l’ordre de la Generalitat del 2015 que obligava Airbnb a no publicar anuncis d’allotjaments turístics il·legals, és a dir, que no comptessin amb un número d’inscripció del Registre d’Habitatges Turístics de Catalunya. Segons la sentència, fer constar aquesta dada és responsabilitat de qui presta el servei turístic final i no el de la plataforma on s’anuncia. En aquest sentit, el Suprem reconeix Airbnb com un intermediari i, per tant, estima que no se l’ha de considerar un proveïdor immobiliari ni prestador de serveis turístics. A més, també conclou que a la plataforma no només s’anuncien habitatges turístics, sinó també altres allotjaments que no estan sotmesos a aquestes obligacions.

D’aquesta manera, l’alt tribunal ha estimat el recurs interposat per Airbnb contra una sentència del TSJC del 2019 favorable a la Generalitat i contra les resolucions de la directora general de Turisme de la Generalitat a principis del 2015 i la posterior resolució del secretari d’Empresa i Competitivitat, al juny del mateix any.

La companyia vol ser “part de la solució” contra la massificació

En un comunicat, la companyia ha assenyalat la voluntat de seguir treballant amb les administracions públiques a Catalunya i ha ofert la seva col·laboració per elaborar una normativa clara i “adaptada a la realitat actual dels viatges i doni suport a l’activitat dels particulars”.

La directora general d’Airbnb Marketing Services, Mónica Casañas, ha assegurat que la companyia segueix estant compromesa “al 100 %” amb els governs locals i regionals a Catalunya i en “ser part de la solució contra la massificació turística“. Casañas també ha defensat que la possibilitat de llogar una casa a turistes ha suposat “un autèntic salvavides” per a molts clients després de l’impacte de la pandèmia a tota la Unió Europea i cita un estudi d’Oxford Economics, segons el qual s’han creat 5,1 lloc de treball per cada 1.000 arribades de viatgers, una xifra superior al 2019 (4,7 llocs de treball).