La supervivència de les dones després d’una mort sobtada cardíaca és aproximadament la meitat de la registrada en els homes, segons un estudi liderat pel Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM), en col·laboració amb altres institucions catalanes. A més, una investigació similar d’una revista científica també assenyala que les dones, a més de sobreviure amb menys freqüència després d’una mort sobtada cardíaca, també presenten un perfil clínic diferent al dels homes, fet que pot ser un condicionant a l’hora de prevenir aquests episodis.
Les diferències entre homes i dones poden afectar aspectes tan diversos com l’edat en què es produeix una mort sobtada cardíaca, els ritmes cardíacs inicials, les causes que originen l’aturada cardíaca i alguns antecedents clínics que poden tenir un paper rellevant durant la valoració i el tractament dels pacients.
Menys supervivència i menys intents de reanimació
L’estudi català va analitzar 639 casos de mort sobtada cardíaca produïts entre el 2014 i el 2017, 191 dels quals eren dones, un 29,9 % del total. Els resultats mostren una supervivència del 4,2 % en les dones davant del 9,9 % en els homes.
A més, les dones també van presentar menys ritmes d’aturada cardíaca en què es recomana l’aplicació de desfibril·ladors. En el cas dels homes era del 36 % i en les dones del 21 %, per aquesta raó van rebre menys intents de reanimació. “Entendre les diferències sobre com es manifesta la mort sobtada cardíaca entre homes i dones és essencial per adaptar les estratègies preventives, els protocols assistencials i incrementar les possibilitats de supervivència”, apunta el doctor Youcef Azeli, del Sistema d’Emergències Mèdiques.
Factors diferenciadors clau
L’estudi posa de manifest que les dones arriben a l’episodi de mort sobtada amb unes característiques diferents. De mitjana, tenen una edat més avançada que els homes quan es produeix la mort sobtada (74 anys respecte a 66 anys) i pateixen determinades causes de mort en una proporció més elevada. Entre aquestes causes, destaca l’embòlia pulmonar, que és més de quatre vegades més freqüent en les dones que en els homes, d’un 13,3 % davant del 3 %.
També s’observa una major càrrega de trastorns psiquiàtrics que en els homes (15 % respecte a 9 %), més antecedents de consum d’alcohol (25 % respecte a 16 %), i una major presència d’antidepressius (11 % respecte a 2 %).
Noves vies d’estudi
Els autors destaquen que l’embòlia pulmonar podria estar infradiagnosticada en dones durant la reanimació, cosa que limita l’ús del tractament trombolític en el moment de l’aturada. A més, també subratllen la necessitat d’un seguiment cardiovascular més estret mitjançant electrocardiogrames en dones en tractament amb fàrmacs psicotròpics, sobretot si també consumeixen alcohol.
En l’estudi català hi van col·laborar l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica; l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud); l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus; la Universitat Rovira i Virgili; la Universitat Politècnica de Catalunya i l’IDIAP Jordi Gol, entre d’altres institucions.
