Les persones amb sordesa oralista no disposaven fins ara de mesures de suport obligatòries a la comunicació oral en els judicis. Això ha canviat a partir de l’1 de desembre, amb l’entrada en vigor de la Llei orgànica 5/2024 del dret a la defensa, que obliga a garantir l’accessibilitat comunicativa i el dret a la defensa en igualtat de condicions.
En David Prujà, integrant de l’Associació Catalana de Famílies i Persones amb Sordesa, explica al betevé directe que una persona sorda oralista “porta pròtesis auditives com audiòfons o implants coclears amb els quals perceben estímuls auditius amb més o menys claredat i, per tant, es pot comunicar amb la parla com qualsevol persona”.
“No entenia les preguntes”
La nova normativa intenta resoldre els problemes de comunicació que una persona sorda oralista pot trobar en un procés judicial. La Loli Muñoz es va quedar totalment sorda als 30 anys, però, gràcies als implants i a la lectura de llavis, pot parlar amb tothom. Tot i així, ella va tenir una mala experiència en un judici ràpid: “Em vaig trobar sense advocat i em vaig defensar jo, però no sentia el que deia el jutge ni entenia cap de les preguntes que m’estaven fent“.
Finalment, la Loli Muñoz va tenir un segon judici: “Ja hi vaig anar preparada per tenir una persona al meu costat que fes la transcripció i la subtitulació de tot el que es deia“. Precisament, una de les mesures de suport que incorpora la llei és la subtitulació directa de totes les intervencions i els diàlegs en un litigi.
El bucle magnètic
En David Prujà explica que l’altra mesura de suport que s’ha d’utilitzar és el bucle magnètic, que permet amplificar la parla a partir de l’ús d’un micròfon, que elimina tot el soroll ambiental i va directament a l’oïda. Pruja remarca la importància que tots els operadors de la justícia, jutges, advocats, procuradors o notaris, han de garantir les mesures d’accessibilitat de les persones amb discapacitat auditiva.
