Aquest mapa ple de colors és una radiografia detallada del que s'amaga al subsòl de Barcelona. Les línies gruixudes de color taronja són els túnels ferroviaris de la zona on avui s'ha originat l'incendi. Però, per exemple, també s'hi pot veure la xarxa de clavegueram de color blau, o les canonades de gas en lila. Tot un món paral·lel que Rosina Vinyes s'ha dedicat a estudiar a 'La Barcelona oculta'. ROSINA VINYES, arquitecta "Fins que no passen grans coses no ens adonem que el subsòl també importa i fins que no planifiquem el subsòl no ens adonem que amaga moltes possibilitats." A Barcelona hi ha uns 120 quilòmetres de túnels de metro, 40 de Rodalies i una vintena més de Ferrocarrils de la Generalitat, que només coincideixen en les estacions que tenen en comú. Pel que fa al clavegueram, la xarxa fa 1.700 quilòmetres. Totes aquestes infraestructures s'han dissenyat per fases al llarg dels anys i per això no s'interrelacionen. "Hi ha una mescla de tipus d'espais, d'usos, que no es potencien els uns amb els altres. Cadascú va al seu profit sense contaminar-se en positiu." Un conjunt de xarxes que han de funcionar a la perfecció perquè la vida a peu de terra segueixi el seu curs. JORDI JULIÀ, enginyer de camins i consultor "Per alimentar tot allò que es veu a la superfície, els que hi vivim i ens hi movem... Hi ha moltes coses que venen per sota perquè no hi caben totes en superfície. La major part dels serveis importants, electricitat, gas, aigua, part del transport ens ve per sota." Un món sovint oblidat que només tenim en compte quan alguna cosa no va com hauria d'anar.

Barcelona està foradada de dalt a baix per túnels ferroviaris, clavegueram i xarxes de subministraments. Tot un conjunt d’instal·lacions amagades, però imprescindibles, perquè la vida a peu de carrer funcioni. Són xarxes dissenyades per fases al llarg dels anys que no s’interrelacionen.

A Barcelona hi ha uns 120 quilòmetres de túnels de metro, 40 de Rodalies i una vintena més de Ferrocarrils de la Generalitat, que només coincideixen en les estacions que tenen en comú. Pel que fa al clavegueram, la xarxa fa 1.700 quilòmetres. Totes aquestes infraestructures s’han dissenyat per fases al llarg dels anys i per això no es comuniquen.

“Hi ha una mescla de tipus d’espais, d’usos, que no es potencien els uns amb els altres. Cadascú va al seu profit sense contaminar-se en positiu”, explica Rosina Vinyes, arquitecta i autora de la tesi ‘La Barcelona oculta’. Segons ella, el subsòl és un món ocult que no es té en consideració fins que no hi ha incidències.

Les xarxes han de funcionar a la perfecció perquè la vida a peu de terra segueixi el seu curs. Segons Jordi Julià, enginyer de camins i consultor, les infraestructures del subsòl són essencials per a la vida en una ciutat densament poblada com Barcelona: “Per alimentar tot allò que es veu a la superfície calen unes bones infraestructures de subsòl. Hi ha moltes coses que vénen per sota perquè no hi caben totes en superfície.”