La raó principal l’hem d’anar a buscar al mar, i més concretament, a la temperatura de l’aigua. Tot i que actualment els registres són més elevats que la mitjana per a aquestes dates, tenim una aigua del mar encara freda i que es mou entre els 17-18ºC.
L’altre mecanisme que fa que la sensació de fresca sigui més acusada a la costa és el règim de marinades. En tenim dues, la brisa diürna i la nocturna. Ens ocuparem de la diürna, que és la que més afecta aquesta sensació tèrmica.
Es tracta d’un mecanisme que “s’engega” quan la temperatura en superfície supera la temperatura de l’aigua, per convecció, és a dir, quan a terra tenim més que aquests 17-18ºC de l’aigua. Això està passant darrerament cada dia, ja que alguns valors fins i tot s’han acostat als 23-24ºC. Per aquest motiu, l’aire càlid de la superfície terrestre s’aixeca (l’aire càlid és menys dens que el fred) i es forma un corrent d’aire que bufa del mar cap a terra per tal d’omplir el “buit” que queda a terra. Dit d’una altra manera, el mar ens està enviant vent fresc constantment i que es nota sobretot a la façana marítima.
És una marinada que funciona molt especialment entre les 11-12 h (moment en què la temperatura del sòl supera la del mar) i acaba gairebé de cop entre el vespre i la nit (quan la temperatura del mar i la superfície terrestre s’igualen). Aquest mecanisme ens explicaria també per què “sempre” fa vent quan estem passejant arran de mar o prenem el sol a la platja.
Aquest vent, tan agraït a l’estiu, ja que refresca l’ambient, és el que ara encara fa que la sensació de fresca sigui acusada sobretot a les platges i passeigs marítims.
Però hi ha vegades que també bufa vent a la platja, fins i tot encara més fort, i l’ambient no només no és fresc, sinó que és molt càlid. En aquest cas el que està bufant ja no és la marinada, sinó un corrent associat a algun centre d’acció (borrasca o anticicló), que ja no tindria component marítim (fresca i humida) ja que seria de direcció contrària, de terra cap a mar, sec i càlid.
