Les persones que van sobreviure al VIH entre els anys 80 i 90 ara comencen a fer-se grans. Són persones que han hagut de sotmetre’s a tractaments molt tòxics i això els ha acabat passant factura en la seva salut. Mar Linares, que va contreure el virus l’any 1989, pertany al grup SuperVIHvents, que té com a objectiu explicar com és això de conviure amb el virus en la tercera edat.

10 anys més vells

El cos de les persones que es van haver de medicar als anys 80 ara pateixen un envelliment orgànic de 10 anys per sobre de la seva edat real. La Mar ho relaciona amb la medicació que van haver de prendre en aquella època i més en concret amb el Retrovir. Segons la seva experiència la barreja de fins a una trentena de medicaments antiretrovirals provocava una pèrdua de ferro massiva al cos, que amb els anys s’ha acabat traduint en una osteoporosi avançada, índexs alts de colesterol i també pujades de tensió.

Més reflexions sobre el VIH

Les marques de la medicació

Un altre dels efectes dels medicaments antiretrovirals va ser l’aparició de la lipoatròfia circular. Es tracta de la pèrdua de greix a la cara, les cames o els braços, una marca visible en els afectats que en delatava la malaltia i que a més potenciava l’estigma. Segons Linares moltes persones es van acabar suïcidant perquè no es reconeixien davant del mirall. Ella el 2005 es va sotmetre a una reconstrucció facial que li ha permès minvar la petjada del VIH.

Sortir de l’armari

Per mirar de lluitar contra l’estigma els afectats han hagut de patir tot un procés psicològic llarg i penós. En els primers anys es tractava de sobreviure i segons explica Linares dins dels grups de suport els assistents es preparaven principalment per morir junts. Després amb l’arribada de les medicacions noves van haver de lluitar contra els efectes secundaris dels fàrmacs i a mesura que la seva qualitat de vida millorava molts es plantejaven com afrontar l’entrada al mercat laboral. Ella va decidir, tot i l’estigma que encara persisteix i després de 30 anys de silenci, sortir de l’armari i publicar al Facebook que era portadora del VIH. Considera que va tenir sort perquè els seus companys de feina la van felicitar per la seva decisió i valentia. Linares, però, reconeix que en molts casos aquesta sortida de l’armari ha arribat a suposar l’acomiadament de la persona de la feina.