Afegeix betevé com a font preferidaDesprés d’una vida treballant, la jubilació era sinònim de tranquil·litat i seguretat. Ara bé, la situació ha canviat i allò que a principis de segle semblava assegurat, va començar a trontollar amb una crisi que va buidar la guardiola de les pensions. Les administracions van intentar enfortir-la i, de fet, la seva revalorització n’és una prova. Però ara el sistema afronta nous reptes: la jubilació en massa de la generació del baby-boom i un envelliment de la població que no desapareix.
La pregunta que deixa tot plegat és: tindrem pensions en un futur? I la resposta és clara per a aquells que s’apropen a aquesta etapa, però també per als joves, que no acaben de confiar que el sistema aguanti: “Tinc la certesa que no en tindré, perquè la cotització dels adolescents està disminuint”. Davant la preocupació, els experts han pogut debatre aquesta qüestió a l’últim programa del Plaça oberta.
El sistema de pensions està en crisi?
El 2025, l’Estat va destinar 189.000 milions d’euros a les pensions, un 6,2 % més que el 2024. Una dada que segons l’AIRef (l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal) continuarà augmentant en els propers anys, i per això estimen que l’Administració s’haurà d’endeutar més per cobrir-ho.
Conscients de les dades i de les previsions a futur, alguns experts no les tenen totes amb el fet que el sistema se sostingui, com l’economista Ferran Brunet: “Jo m’atreviria a dir que el sistema espanyol de la Seguretat Social està en crisi”. D’altres, en canvi, estan segurs que els diners hi són, però que no s’han invertit com calia: “S’han pagat moltes coses amb els diners de la classe treballadora”, i per això “demanem a l’auditoria els comptes de la Seguretat Social“, explica la Conchita Ribera, de la Marea Pensionista.
Més finançament o un sistema híbrid com a solucions
El debat també ha posat sobre la taula maneres d’enfortir aquest sistema de pensions. Òscar Riu, secretari Política Sindical de la UGT a Catalunya, aposta per canviar el model productiu i pensar en altres sectors per eixamplar la base del finançament d’aquestes pensions: “No només s’han de basar en les cotitzacions, sinó que potser haurem de pagar més impostos”.
Mercedes Ayuso, doctora en economia i catedràtica de la UB, coincideix en aquesta mesura. Apunta que el model que existeix al país és fort però que caldria diversificar-lo i pensar en un sistema més híbrid. Ara per ara, es cotitza per aquells que ja estan jubilats, però segons Ayuso, seria interessant fer-ho, també, per a la pensió d’un mateix: “Garantir una pensió bàsica, això és sagrat. Però, simultàniament, dissenyar un sistema en què el treballador va veient com la cotització va dirigida a la seva pensió”.
Els plans de pensions, en màxims històrics
La por a perdre poder adquisitiu en arribar a la jubilació ha fet que moltes persones hagin pres la decisió d‘invertir en plans de pensions privats, una inversió que ha arribat a màxims històrics. Segons dades de l’Observatori Inverco, un 15 % de la població espanyola tenia a finals del 2024 un pla de pensions. Una mesura amb què sindicats i pensionistes són crítics, perquè els consideren poc segurs i fiables. Els economistes, en canvi, hi confien, però també creuen que aquestes reserves privades poden ser classistes: “Això ens pot tornar a crear també un problema de cohesió social, de dividir la gent a la nostra societat”.
