A la plaça de Bonet i Muixí hi trobem identificat un dels refugis mes singulars i complexos del barri: el 819, documentat a la llista del 16 de juliol del 1938 i finançat amb subvenció pública. A partir de les intervencions arqueològiques entre 2016 i 2018 se’n va poder reconstruir la forma, l’abast i l’estat real de la construcció defensiva.
Un refugi en forma de T
Aquest refugi, construït entre 1937 i 1938, presenta una planta en forma de T i s’hi accedia en un inici per dues entrades des de la plaça: una pel sud i l’altra per l’oest. Totes dues baixaven en un fort pendent d’entre 10 i 11 metres i amb trams en colze, per evitar que la metralla pogués entrar fins a l’interior.
L’accés sud desemboca en un galeria d’obra d’11 metres de llarg i gairebé dos metres d’altura. A banda i banda, hi ha sis habitacions petites que oferien espai per poder seure en bancs d’obra durant els bombardejos.
L’accés oest, en canvi, condueix a una galeria molt més llarga de 46 metres i de traçat irregular. Els primers sis metres i els últims 14 metres estan revestits d’obra, però la part central està excavada directament al terreny, sense cap estructura de suport. Aquesta galeria podria haver estat més extensa, però un esfondrament impedeix continuar les inspeccions. En alguns punts s’hi han identificat habitacions addicionals, una possible latrina inacabada i, fins i tot, un pou de ventilació.
Una mina d’aigua amagada dins el refugi
Un dels elements més sorprenents d’aquest refugi és la presència d’una estructura molt més estreta i baixa que la resta de l’espai. Tot indica que es tracta d’una antiga mina d’aigua, anterior a la construcció del refugi, que va ser incorporada al traçat durant les obres de construcció de l’estructura defensiva. Aquesta mina podria connectar amb una tercera entrada, documentada el 2018, malgrat que un col·lapse de runa impedeix confirmar-ho.
Un refugi sota una parròquia i un edifici
La major part del refugi es troba sota la parròquia de Santa Maria de Sants, mentre que la resta està sota un edifici construït entre 2018 i 2019. Aquest immoble va obligar a clausurar una de les entrades originals, de manera que avui dia només queda un únic accés operatiu, a tocar de l’escala de l’església. Les intervencions arqueològiques van permetre documentar el refugi en detall i, fins i tot, generar un model 3D consultable en línia. També van revelar fins a 27 estructures medievals i modernes al seu entorn.
Demanen que el refugi s’obri al públic
L’historiador Agus Giralt ha explicat a l’Infobarris que des del col·lectiu Patrimonis Invisibles ja tenien informació sobre aquest refugi gràcies al testimoni d’en Joan Fàbregas, que de petit hi havia entrat i, a més, el seu pare va participar en el disseny. Ell va identificar-ne una de les portes, tot i que durant anys no s’hi va poder accedir. L’oportunitat va arribar quan es van iniciar les obres de l’edifici del carrer de Sant Crist.
Els primers a entrar-hi van ser els Mossos, i després els membres de Patrimonis Invisibles, que ja van alertar que calia preservar els dos accessos per garantir la ventilació de l’aire i la seguretat. Per això, denuncien, que durant les obres les màquines van malmetre el segon accés. Un fet que va comprometre que el refugi fos visitable a futur. Tot i això, la reivindicació veïnal ha permès visibilitzar el refugi. Una solució que, segons Giralt, no hauria de ser la definitiva perquè cal obrir-lo al públic o, si ja no és possible, habilitar-ne un altre del barri com a espai de memòria.
Factors que no en permeten avui dia l’obertura al públic
L’obertura al públic d’aquest refugi és, avui dia, tècnicament molt complexa. Segons els informes el refugi és un espai confinat segons la normativa vigent amb obertures limitades, ventilació natural insuficient i risc d’atmosferes perilloses. Les inspeccions del Servei d’Arqueologia han detectat manca d’oxigen, presència de fang i tolls d’aigua i punts amb risc d’esfondrament, especialment a la galeria oest. Tot plegat, però no impossibilita que algun dia pugui obrir-se, però sí que obliga a una intervenció integral i molt acurada per garantir-ne la seguretat i preservar el patrimoni.
Abans de la,entrada de Patrimonis imvisibles, es van fer dues visites amb persones de la taula de Memòria i del Consell de Cultura del districte l, anys 2017 promoguts des de la psrrò as una i la Conselleria de Cultura del Districte de Sants Montjuïc. La informació que es dóna en l,article manquen coses i rigor.