Escolta aquesta notícia

La comunitat educativa ha estat una de les grans protagonistes enguany, tot i que les seves demandes no són actuals. El conflicte entre els sindicats i el Departament d’Educació està enquistat des de fa més d’una dècada, perquè, tot i els intents de millorar la situació, l’escenari continua sent aquest: classes amb 25 o 30 alumnes, casos cada vegada més complexos a les aules i una manca d’inversió que ha esgotat el sector.

Tot i la represa de les negociacions, els sindicats majoritaris en ensenyament mantenen el pols al govern, sobretot després d’un acord, signat al març per CCOO i UGT, que no els ha convençut. Mentre el conflicte continua, els principals implicats en la qüestió han assistit al Plaça oberta per posar sobre la taula per què la proposta actual no és suficient per a tot el sector.

La millora salarial, en el punt de mira

En l’acord que es va signar al març, el Departament d’Educació proposava destinar prop de 1.300 milions d’euros a augmentar les retribucions, una situació que hauria de millorar el fet que els docents catalans són els més mal pagats de tot l’estat. Es plantejava una pujada del 30 % que es rebria de manera progressiva en quatre anys, però pels sindicats majoritaris no va ser suficient. Ara continuen treballant per aconseguir una quantitat superior i un termini que s’ajusti més a les necessitats: “Estem parlant del sou que tindrem el 2029, com si els salaris de les comunitats autònomes es mantinguessin congelats”. Iolanda Segura, portaveu d’USTEC-STEs, recorda, a més, que la inflació s’ha de tenir en compte i que sembla que ha passat desapercebuda: “Quan vaig a omplir la benzina no em costa el mateix que fa un mes”.

Aquests reclams els comparteix Laura Gené, de la CGT: “Tenim docents que estan compartint pis i cotxe i que tenen altres feines per arribar a final de mes“. Per la seva banda, CCOO i UGT, que sí que van firmar l’acord, recorden que, simplement, és una base sòlida per continuar negociant: “Hi ha marge per desenvolupar, per fer propostes”, assegura Cristian Marco, responsable de Polítiques Educatives de CCOO. Lorena Martínez, responsable i portaveu d’UGT, afegeix que és un canvi que no s’havia vist en molt de temps i que per això el van valorar positivament en el seu moment: “Per nosaltres era posar fi a 25 anys sense tocar el complement específic“.

Recuperar el deute dels sexennis

Hi ha una altra reclamació històrica relacionada amb la pèrdua de poder adquisitiu que l’acord no incorpora: el deute dels estadis docents, dels sexennis, que es van modificar amb les retallades del 2010. Otilia Dan, portaveu del sindicat Professors de Secundària, reclama que aquest és un crit que també s’hauria d’escoltar: “Demanem que se’ns retorni els que se’ns ha anat robant durant 15 anys”.

El debat també ha comptat amb la presència de l’aFFac, les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya, que donen suport a les reclamacions, però que també demanen que s’acceleri i es prioritzi arribar a un acord que hauria de beneficiar no només els docents, sinó el conjunt de la comunitat educativa.

Abaixar les ràtios és necessari

Una altra de les qüestions troncals de les negociacions ha estat, des del primer moment, la reducció d’unes ràtios que fan impossible una bona atenció per a tots els alumnes. Segons les famílies, “hi ha moltes aules a Catalunya que estan per sobre no només d’allò legalment permès, sinó de la ràtio que un professional pot assumir”. I és una dada amb què totes les organitzacions estan d’acord, com CCOO, per qui és imprescindible “una davallada de les ràtios”, tot i que també és conscient que cal veure com es pot implementar en la realitat actual: “Plantegem un calendari realista“.

Tot això, sense oblidar un altre dels grans reptes a les aules: millorar i invertir en una educació inclusiva que asseguren que no s’està garantint per manca de recursos.

Recupera el programa complet del Plaça oberta