Ho saben bé els que busquen o han buscat pis de lloguer a Barcelona els últims mesos. Els preus han pujat de manera considerable. Una situació que la síndica de Barcelona titlla d'alarmant. El risc que molts ciutadans es vegin obligats a marxar dels seus barris és, diu, ja una realitat i convida l'Ajuntament a moure fitxa. Demana que s'estableixi un límit en el preu màxim dels lloguers. Una regulació que, reconeix, no és potestat del consistori, a qui reclama, això sí, que pressioni les administracions, tant la catalana com la central, perquè els cedeixin la competència. MARIA ASSUMPCIÓ VILÀ, síndica de Barcelona "S'ha fet en altres ciutats d'Europa, aquí també s'ha de poder fer. Sense habitatge no es poden afrontar altres problemes de les famílies." El consistori subscriu la demanda de la síndica i explica que ja van demanar al govern català que reconegués als municipis la potestat de regular els lloguers, mitjançant un article a la nova llei de protecció del dret a l'habitatge, que s'ha d'aprovar aquest mateix octubre. JOSEP MARIA MONTANER, regidor d'Habitatge "Seria clau que els contractes fossin per més anys que tres, com a mínim cinc, i establir uns preus de referència que marqués els preus orientatius de cada barri, a més d'uns topalls màxims d'increment quan hi hagi canvi de contracte." "Un dels barris que més ha patit la pujada dels preus dels lloguers és el del Poblenou. Aquí, segons la plataforma veïnal Ens Plantem, cada vegada més habitatges es destinen a usos turístics. Això fa que l'oferta decaigui i, de retruc, els preus dels lloguers pugin. De fet, diu la plataforma, ja és gairebé impossible trobar-hi un pis per menys de 1.000 euros al mes." Una situació molt similar a la que pateixen en altres barris de la ciutat com la Barceloneta, Sant Antoni o el Gòtic.

Per fer front a la pujada dels lloguers la síndica demana que s’estableixi un límit en el preu màxim dels lloguers, una regulació que, reconeix, no és potestat del consistori, a qui reclama, això sí, que pressioni les administracions, tant la catalana com la central, perquè cedeixin aquesta competència als municipis.

El consistori subscriu la demanda de la síndica i explica que ja van demanar al govern català que reconegués als municipis la potestat de regular els lloguers, mitjançant la inclusió d’un article a la nova llei de protecció del dret a l’habitatge, que s’ha d’aprovar aquest mateix octubre.

Segons el regidor d’Habitatge, Josep Maria Muntaner, aquesta hipotètica regulació dels lloguers per part dels municipis hauria d’anar acompanyada d’altres mesures. “Seria clau que els contractes fossin per més de tres anys, de com a mínim cinc”, explica Montaner, “i s’haurien d’establir uns topalls màxims d’increment del preu dels lloguers quan es renovi un contracte”, afegeix.

L’Ajuntament està treballant en una proposta de preus de lloguers recomanats per a cada zona de la ciutat. No serien obligatoris però sí orientatius i es preveua la possibilitat de bonificar d’alguna manera els propietaris que segueixin aquestes recomanacions.

Per què han pujat els lloguers?

Segons la síndica, l’increment dels pisos turístics, legals i il·legals, ha fet decaure el parc de pisos de lloguer disponible per a la resta de ciutadans. La demanda, però, és alta i això fa que els preus es disparin. També s’ha detectat l’increment de les inversions immobiliàries en alguns barris de la ciutat. Es compren edificis per reformar els habitatges i convertir-los en pisos de luxe. Tot plegat contribueix a l’ennobliment d’aquestes zones.

L’increment dels lloguers, encara més notori als barris amb pressió turística

Un dels barris que més ha patit la pujada dels preus dels lloguers és el del Poblenou. Aquí, segons la plataforma veïnal Ens Plantem, cada vegada més habitatges es destinen a usos turístics. Això fa que l’oferta decaigui i, de retruc, els preus dels lloguers pugin. De fet, diu la plataforma, ja és gairebé impossible trobar-hi un pis per menys de 1.000 euros al mes. Una situació molt similar a la que pateixen en altres barris de la ciutat com la Barceloneta, Sant Antoni o el Gòtic.