El síndic de greuges de Barcelona ha passat pel Bon dia, Barcelona abans d’acabar el mandat i abans de conèixer la resta de candidats que es presentaran a la consulta ciutadana en què David Bondia optarà a la reelecció. Ha parlat de les últimes actuacions al capdavant de la Sindicatura, com la mediació entre propietat i veïns del bloc del carrer de Sant Agustí, però també dels reptes que té al davant.
El més gran és el sensellarisme: “No som una ciutat pobra, però sí amb pobresa“, ha explicat Bondia. Per pal·liar la situació, ha avançat que es farà una prova pilot “innovadora i col·laborativa”. “Volem fer-ho en un barri de Barcelona i en un de l’Hospitalet“, ha dit. Tot i que encara manquen detalls de com s’aplicarà, el síndic ja ha presentat la proposta als partits polítics i entitats i espera que la prova, que durarà 18 mesos, comenci a caminar durant el mes de maig.
Abordatge metropolità i un cens únic
A Barcelona hi ha unes 2.000 persones en situació de carrer, però a Catalunya en són unes 6.000, segons les dades del síndic de greuges. És per això que considera que “ha de ser un abordatge d’Àrea Metropolitana” el que pugui acabar amb el sensellarisme.
Una de les mesures que ha anticipat és la creació d’un cens únic de persones sense llar. Bondia creu que això permetria evitar un efecte crida cap a la capital, perquè qui visqui en un altre municipi “tindrà més possibilitats de poder sortir de situació de carrer” si s’hi queda.
De l’assistencialisme a “projectes de vida”
El síndic també ha posat el focus en el fet que “s’ha d’abordar també com un problema d’habitatge“. Bondia considera que “s’estan saturant els serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona”, que proporcionen l’assistència més urgent i immediata, però cal “buscar autonomia i projectes de vida”. A més, reclama “no només donar-los un sostre”, sinó treballar amb programes ocupacionals i facilitar-los ajuda legal, per exemple, per sol·licitar la renda garantida, una ajuda que moltes persones sense llar podrien sol·licitar i que no tramiten per desconeixement.
En resum, el síndic planteja una estratègia integral amb “fórmules imaginatives que es puguin replicar” amb un objectiu final: “Que arribi un moment que no necessitin un acompanyament de serveis socials perquè, si no, estem creant dependències“.
